martes, 22 de noviembre de 2016

Conferència "@ReformaHoraria i organització industrial" @Bibliomil Sant Cugat

Conferència 

Aproximació al coneixement i la recerca científica: 
reforma horària i organització industrial a Catalunya

Dimecres 23 de novembre a les 19h

Organitza:
Biblioteca Volpelleres. Miquel Batllori

Adreça:
C/ Pau Muñoz i Castanyer, 3 – 5.
08174 Sant Cugat del Vallès




viernes, 4 de noviembre de 2016

Conferència "Com pot influir la Reforma Horària en les empreses?" @Mas_Carandell @ReformaHoraria @RationalTime @UBFacEcoiEmpres

Conferència: 
Com pot influir la Reforma Horària en les empreses?

Dimecres, 9 Novembre 2016, 18h
Sala d'Actes de l'Antic Hospital de Reus - Carrer de Sant Joan, 27 (Reus)

Del 7 al 16 de novembre i sota el nom Reus, capital dels horaris, l'Ajuntament de Reus s'adhereix amb diverses accions, al procés participatiu de la Reforma Horària impulsat per la Secretaria de Transparència i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya i la Iniciativa per a la Reforma Horària.

La sessió "Com pot influir la Reforma Horària en les empreses?" s'ofereix en el marc d'aquest esdeveniment. Serà presentada pel Regidor de Medi Ambient i Ocupació de l'Ajuntament de Reus, Daniel Rubio i anirà a càrrec de Jordi Ojeda Rodríguez, doctor enginyer industrial. Professor de la Universitat de Barcelona i director de Rational Time.





sábado, 29 de octubre de 2016

"Cambio horario sin ventajas" entrevistado por @ToniMadridejos en @elperiodico

Con motivo del cambio de hora de verano me han entrevistado en ElPeriodico, os dejo el link al artículo y el texto de la notícia:

Cambio horario sin ventajas

Las ventajas económicas que impulsaron la reforma en 1974 se han diluido

Cada hogar español logra una ganancia media de seis euros anuales en iluminación

Viernes, 28 de octubre del 2016 - 17:31 CEST

El 13 de abril de 1974, coincidiendo con la primera gran crisis del petróleo, España y otros países europeos decidieron instaurar un horario de verano -adelantar los relojes una hora- amparándose en argumentos de ahorro energético. El razonamiento era muy claro: tener horas de sol cuando la gente todavía está durmiendo es un desperdicio de luz natural. Lo ideal es que amanezca un poco después, justo cuando la gente se levanta, y luego alargar el horario diurno por la tarde, lo que incentiva la actividad comercial y evita que las luces estén encendidas tantas horas.

En la Unión Europea, el horario de verano es obligatorio desde 1981 y, además, se aplica de forma simultánea en todos los países desde 1996, con independencia de su huso horario. En cierta manera, pues, los países europeos regresan este fin de semana al horario estándar: cuando el reloj marque las tres de la madrugada del domingo, las manecillas se deberán atrasar una hora y colocarlas a las dos.
Sin embargo, el argumento que impulsó el cambio en 1974 ya no es tan robusto. Como explica el Institut Català de l'Energia (Icaen), el ahorro en iluminación doméstica, que es en principio el sector más beneficiado por el horario de verano, se estima en un máximo del 10%. Si además se tiene en cuenta que la iluminación representa el 6% del consumo de los hogares y que los hogares gastan el 15% de la electricidad, "el ahorro total de electricidad se limita al uno por mil", ilustra Juanjo Escobar, jefe de la División de Gestión Energética del Icaen. En el resto de los sectores, buena parte de lo que se gana por la tarde se pierde por la mañana.

El ahorro doméstico en iluminación supone el uno por mil del gasto eléctrico total

Escobar explica que el ahorro se ha reducido en los últimos años. "La sustitución de las bombillas de incandescencia por bombillas de bajo consumo ha reducido notablemente el consumo doméstico hasta el punto de que el gasto en iluminación supone el 6% de la factura, frente al 12% del 2002", dice. En cambio, ha aumentado el vinculado a aire acondicionado, ordenadores y otros pequeños electrodomésticos. En Catalunya, el ahorro anual en iluminación ha pasado de 35-40 millones a solo 15 millones.

Según datos el Instituto para la Diversificacion y Ahorro de la Energía (IDAE), dependiente del Ministerio de Industria, el ahorro medio para un hogar español es de seis euros, lejos de los 10 de hace unos años. "Este escaso ahorro no justifica el cambio", insiste Jordi Ojeda, profesor de Economía de la Universitat de Barcelona y miembro del consejo asesor del Parlament de Catalunya sobre la reforma horaria. "Quizá en 1974 sí lo estuvo, pero ahora no".


Escobar advierte, en cualquier caso, de que el cálculo del ahorro por sectores es sumamente complejo y se basa en modelizaciones. El especialista del Icaen considera en este sentido que el ahorro es escaso en sectores como la industria, que funcionan con independencia de la luz, o las grandes superficies comerciales, algunas sin apenas ventanas y "que tienen las bombillas encendidas todo el día", afirma.

IR AL COLEGIO A OSCURAS

Si se decidiera mantener el horario de verano todo el año, como propone una iniciativa en las islas Baleares y otra similar en la Comunidad Valenciana, eso supondría que en vez de amanecer en invierno a las 8.00, lo haría a las 9.00, según un posible ejemplo en Barcelona. Y en vez de anochecer a las 17.30, lo haría a las 18.30. Parece evidente que todo ello puede beneficiar al sector del ocio y la restauración en horario vespertino, pero al mismo tiempo la gran mayoría de los trabajadores se levantarían sin luz y los colegios abrirían a oscuras.

Japón, Rusia o China, entre otros países, mantienen el mismo horario todo el año

Como mínimo, cambiar el horario tiene un innegable "efecto de concienciación", dice Escobar, puesto que sirve para que los consumidores recuerden dos veces al año la importancia de ahorrar electricidad.
Frente a las discutidas ventajas, el cambio horario tiene diversos inconvenientes al margen del conocido desarreglo que sufre el cuerpo humano, especialmente en el caso de niños y ancianos, y que se caracteriza por los problemas de sueño y de percepción del tiempo que se pueden prolongar algunos días. Modificar las agujas del reloj requiere una sincronización adicional de los vuelos y los viajes de tren, por ejemplo, además de ajustar equipos médicos, maquinaria programada y registros de todo tipo.

Lógicamente, el cambio horario solo tiene sentido en los países en los que la duración del día y la noche varía mucho entre los dos solsticios. Aun así, algunos países en los que se aplicó la medida, la eliminaron con posterioridad, como Japón, Rusia, China y Turquía. El debate en Europa está servido. En Alemania, la Unión Cristianodemócrata (CDU) de la cancillera Angela Merkel incluyó en su último programa electoral una propuesta para suprimir el horario de verano, aunque cualquier decisión "se deberá tomar por consenso en el ámbito europeo", insiste Ojeda. "O lo hacemos todos o ninguno", añade el profesor de la UB.

De hecho, sería más fácil que España adoptara el huso horario de Gran Bretaña, Irlanda y Portugal, tal y como reclaman algunas asociaciones, que dejar unilateralmente de aplicar el horario de verano o de invierno, que forma parte de una directiva comunitaria. "Lo de Baleares no tiene ningún sentido. Otra cosa sería plantear un cambio de huso, pero aun así tengo mis dudas de que ello ayudara a mejorar la conciliación laboral. Es necesario un cambio social", concluye Ojeda.



"Trastorn horari, estalvi mínim" entrevistat per @ToniMadridejos en @elperiodico_cat

Amb motiu del canvi d'hora d'estiu a hivern m'han entrevistat a ElPeriodico, us deixo el link a l'article i el text de la notícia:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/canvi-horari-estalvi-petit-5594087

Trastorn horari, estalvi mínim

Els avantatges econòmics que van impulsar la reforma el 1974 s'han diluït

Cada casa a Espanya aconsegueix un guany mitjà de sis euros anuals en il·luminació


Divendres, 28 d'octubre del 2016 - 17:31 CEST

El 13 d’abril del 1974, coincidint amb la primera gran crisi del petroli, Espanya i altres països europeus van decidir instaurar un horari d’estiu –avançar els rellotges una hora– emparant-se en arguments d’estalvi. El raonament era molt clar: tenir hores de sol quan la gent encara està dormint és un malbaratament de llum natural. L’ideal és que surti el sol una mica més tard, just quan la gent es lleva, i després allargar l’horari diürn a la tarda, cosa que incentiva l’activitat comercial i evita que els llums estiguin encesos tantes hores.
A la Unió Europea, l’horari d’estiu és obligatori des del 1981 i, a més, s’aplica de forma simultània en tots els països des del 1996, amb independència del seu fus horari. En certa manera, doncs, els països europeus tornen aquest cap de setmana a l’horari estàndard: quan el rellotge marqui les tres de la matinada de diumenge, les agulles s’hauran d’endarrerir una hora i col·locar-les a les dues.

No obstant, aquest argument que va impulsar el canvi el 1974 ja no és tan robust. Com explica l’Institut Català de l’Energia (Icaen), l’estalvi en il·luminació domèstica, que en principi és el sector més beneficiat per l’horari d’estiu, s’estima en un màxim del 10%. Si a més es té en compte que la il·luminació representa el 6% del consum de les llars i que les llars gasten el 15% de l’electricitat, «l’estalvi total d’electricitat es limita a l’un per mil», il·lustra Juanjo Escobar, cap de la Divisió de Gestió Energètica de l’Icaen. A la resta dels sectors, bona part del que es guanya a la tarda es perd al matí.

L'estalvi domèstic en il·luminació suposa l'u per mil de la despesa elèctrica total

Escobar explica que l’estalvi s’ha reduït en aquests últims anys. «La substitució de les bombetes d’incandescència ha reduït notablement el consum domèstic fins al punt que la despesa en il·luminació suposa el 6% de la factura, davant del 12% del 2002», diu. En canvi, ha augmentat la vinculada a l’aire condicionat, ordinadors i altres petits electrodomèstics. A Catalunya, l’estalvi anual en il·luminació ha passat de 35 o 40 milions a només de 15 milions.

Segons dades de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE), dependent del Ministeri d’Indústria, l’estalvi mitjà per a una llar espanyola és de sis euros, lluny dels 10 de fa uns anys. «Aquest escàs estalvi no justifica el canvi», insisteix Jordi Ojeda, professor d’Economia de la Universitat de Barcelona i membre del consell assessor del Parlament de Catalunya sobre la reforma horària. «Potser el 1974 sí que ho estava, però ara no».

El Japó, Rússia o la Xina, entre altres països, mantenen el mateix horari tot l'any

Si es decidís mantenir l’horari d’estiu tot l’any, com proposa una iniciativa a les illes Balears i una altra similar al País Valencià, això suposaria que en lloc de sortir el sol a l’hivern a les 8.00, ho faria a les 9.00, segons un possible exemple a Barcelona. I en lloc de fer-se fosc a les 17.30, ho faria a les 18.30. Sembla evident que tot plegat pot beneficiar el sector de l’oci i la restauració en horari de capvespre, però al mateix temps la gran majoria dels treballadors es llevarien sense llum i els col·legis obririen les portes a les fosques.

Davant dels discutits avantatges, el canvi horari té diversos inconvenients al marge del conegut desordre que pateix el cos humà, especialment en el cas de nens i gent gran, i que es caracteritza pels problemes de son i de percepció del temps que es poden prolongar uns quants dies. Modificar les agulles del rellotge requereix una sincronització addicional dels vols i els viatges de tren, per exemple, a més d’ajustar equips mèdics, maquinària programada i registres de tot tipus.

Lògicament, el canvi només té sentit als països on la durada del dia i la nit varia molt entre els dos solsticis. Tot i així, alguns països en els quals es va aplicar la mesura la van eliminar posteriorment, com és el cas del Japó, Rússia i la Xina. El debat a Europa està servit. A Alemanya, la cancellera Merkel va incloure en el seu últim programa electoral una proposta per suprimir l’horari d’estiu, encara que qualsevol decisió «s’haurà de prendre per consens en l’àmbit europeu», insisteix Ojeda. «O ho fem tots o cap», afegeix el professor.

De fet, seria més fàcil que Espanya adoptés el fus horari de la Gran Bretanya, Irlanda i Portugal, tal com reclamen algunes associacions, que deixar unilateralment d’aplicar l’horari d’estiu o d’hivern, que forma part d’una directiva comunitària. «La iniciativa de les Balears no té cap sentit. Una altra cosa diferent seria plantejar un canvi de fus, però tot i així tinc els meus dubtes que això ajudés a millorar la conciliació laboral. És necessari un canvi social», va assegurar Ojeda.



"El govern defensa el canvi d’horari i els experts el qüestionen" entrevistat a @btvnoticies

Amb motiu del canvi d'hora d'estiu a hivern m'han entrevistat a BTV Noticies, us deixo el link i el vídeo i text de la notícia:

El govern defensa el canvi d’horari i els experts el qüestionen

Actualitzat el 27.10.2016 a les 22:25

El govern català defensa el canvi d'horari que tindrà lloc la matinada de diumenge perquè assegura que suposa un estalvi energètic. Tot i que la modificació la regula una directiva europea, que per ara s'ha de complir, cada vegada hi ha més veus que qüestionen aquesta mesura.

video

El principal motiu del canvi d’horari és l’estalvi energètic. Però els contraris a aquesta mesura asseguren que el benefici és baix. Diuen que és complicat de defensar perquè les empreses i comerços treballen les mateixes hores, per tant, no disminueix el seu consum. Tampoc no es nota massa a les llars: actualment en un habitatge el consum més important està a la nevera, la rentadora o el televisor, i “no està clar que amb el canvi d’horari aquest consum disminueixi, no té cap sentit”, segons Jordi Ojeda, professor de la Universitat de Barcelona, que també detalla que en una casa els llums que s’encenen i s’apaguen durant el dia en una casa “són cada cop més de baix consum i, per tant, l’impacte realment és molt baix”.
En xifres, durant els set mesos d’horari d’estiu d’aquest any s’ha produït a Catalunya un estalvi de 15 milions d’euros que es tradueix entre cinc i sis euros per família l’any. Segons el cap de la Divisió de Gestió Energètica de l’Institut Català de l’Energia, Junajo Escobar, si que es tracta d’un “estalvi petit o moderat” però, el canvi d’hora, explica, que s’aplica per un altre motiu: per conscienciar els ciutadans d’una bona gestió de l’energia, i per altra banda, és una obligació aplicar aquesta mesura perquè respon a una directiva de la Comissió Europea. Una mesura que es revisa cada cinc anys, i de moment, el balanç ha estat sempre favorable a fer el canvi d’horari, però cada vegada ho és menys. El 2017toca fer anàlisi i caldrà veure si es manté.

De moment, la nit de dissabte a diumenge guanyarem una hora i, segons els especialistes, aquest horari d’hivern s’hauria de mantenir tot l’any. Un dels metges especialistes en trastorns del son de la Clínica Estivill, Javier Albares, s’hauria de mantenir l’horari de tardor i a l’estiu no canviar-lo. També explica que a Catalunya es tendeix a dormir poc i aquests canvis d’horaris contribueixen que es dormi una hora menys de mitjana que a la resta de països europeus i això comporta conseqüències, com ara menys creativitat, difícil concentració per fer les coses, tendència a patir infeccions i problemes cardiovasculars. El que recomana és dormir les hores que toquen segons l’edat, en el cas dels nens és d’unes 10 hores, en adolescents nou i adults vuit, i recalca que la son no es recupera i que cal dormir aquestes hores cada dia.



martes, 25 de octubre de 2016

Inauguración del Máster en Dirección de Operaciones, Logística y Producción de la Universitat de Barcelona

Hoy lunes 24 de octubre de 2016 se ha inaugurado el Máster en Dirección de Operaciones, Logística y Producción con titulación propia de la Universitat de Barcelona. En el acto han intervenido:

- Javier Silva, alcalde de Polinyà que ha inaugurado oficialmente el máster.
- Ana Lauroba, directora del Departament d'Empresa de la UB.
- Diego Hernández, director de planta de SMP-Polinyà y padrino de la primera promoción.
- y Jordi Ojeda, director del Máster.

Diego Hernández, padrino de la primera promoción, ha realizado la lección inaugural con el título:

"Retos de las operaciones en el sector de la automoción. El caso de SMP-Polinyà"

En la conferencia el ponente ha realizado una presentación del grupo SMP en general y la fábrica de SMP-Polinyà en particular, una empresa que facturó en el útlimo ejercicio fiscal 89,8 millones de euros, con 411 personas en plantilla. Empresa transformadora de plástico para el sector auxiliar del automóvil, en concreto parachoques delatero y trasero, el interior del coche y el interior de las puertas. Actualmente trabajando para el Seat Ibiza, Seat Leon y el Audi Q3 y preparándose para el Audi A1 del 2018.

Ha realizado una visión del sector haciendo hincapié en qué es lo que necesitan realizar las empresas, que es lo que tienen actualmente, cuáles son las incertidumbres y qué debemos hacer según su criterio. Ha acabado insistiendo en la necesidad de mejorar la competitividad y aumentar la cooperación como factores fundamentales de supervivencia. 

Por último, ha defendido la importancia de crear un ambiente de trabajo que permita que el personal se sienta feliz y contribuya a mejorar la productividad. Una persona feliz es más creativa, tiene mejor salud, menos accidentes, trabaja mejor en equipo, está motivado y es más optimista, comete menos errores y es un mejor discípulo. 

Os dejo a continuación con alguna de las imágenes de la inauguración:










jueves, 29 de septiembre de 2016

Polinyà acollirà a partir d'aquest octubre un màster de la UB en Direcció d'Operacions, Logística i Producció


Os poso a continuació la notícia de l'ACN (Agència Catalana de Notícies) de la roda de premsa celebrada a la seu del Consell Comarcal del Vallès Occidental amb motiu del nou màster de la Universitat de Barcelona, el Màster en Direcció d'Operacions, Logística i Producció.

Polinyà acollirà a partir d'aquest octubre un màster de la UB en Direcció d'Operacions, Logística i Producció


ACN Polinyà.-El centre de serveis per a les empreses Can Gavarra de Polinyà (Vallès Occidental) és el lloc escollit per la Universitat de Barcelona per impartir la primera edició del màster en 'Direcció d'Operacions: Logística i Producció'. El màster comença el 24 d'octubre i acaba el setembre del 2017. Compta amb 24 places i de moment ja s'hi han inscrit unes 12 persones. Està dirigit a professionals que treballin en empreses de la zona, però també a llicenciats o diplomats, enginyers tècnics o superiors. "Volem formar els directius del futur", ha dit el director del màster Jordi Ojeda durant la roda de premsa de presentació, que s'ha fet al Consell Comarcal del Vallès Occidental.

La UB "surt" de Barcelona i ubica aquest màster a Polinyà pel "talent" "l'esperit innovador" i el perfil de les empreses que hi ha a la comarca Vallès, segons han explicat a la roda de premsa. Els alumnes hi podran anar caminant, ha puntualitzat Jordi Ojeda. "És un màster que apropa el coneixement a les empreses del territori i facilita que els treballadors hi puguin participar sense necessitat de desplaçar-se a Barcelona", ha afegit l'alcalde de Polinyà, Javi Silva. El curs té "tres grans potes": "la recerca, els projectes a mida de les empreses i la formació", ha indicat Ojeda. 

L'objectiu és aprofitar "els casos reals de les empreses" i crear una sinergia amb els polígons. "És una oportunitat per formar gent jove i col·locar-la a les empreses del territori", segons Ojeda. "La borsa de treball i les pràctiques són un element clau", ha afegit. El perfil "Volem formar els directius del futur (...) en 5 anys haurem format 100 persones al territori", ha indicat el director. El màster està dirigit a professionals que participin a la cadena d'operacions de les empreses, però també a llicenciats, diplomats o enginyers. També hi ha beques per a persones que estan a l'atur. El cost és de 9.000 euros, que en el cas dels 12 inscrits han estat pagats per les empreses dels treballadors. El màster s'imparteix dilluns, dimecres i dijous de 18 hores a 21 hores, per facilitar que els treballadors surtin de la feina i hi puguin anar. El president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, ha explicat que aquest màster s'adiu amb el territori per "la tradició i la història industrial" del Vallès. J

Links a alguns mitjans on s'ha publicat la notícia:

http://www.ccma.cat/324/polinya-acollira-a-partir-daquest-octubre-un-master-de-la-ub-en-direccio-doperacions-logistica-i-produccio/noticia/2749086/

http://www.lavanguardia.com/local/sabadell/20160915/41326375236/polinya-acollira-a-partir-daquest-octubre-un-master-de-la-ub-en-direccio-doperacions-logistica-i-produccio.html

http://www.vilaweb.cat/noticies/polinya-acollira-a-partir-daquest-octubre-un-master-de-la-ub-en-direccio-doperacions-logistica-i-produccio/

http://www.aldia.cat/catalunya/territori/noticia-polinya-acollira-partir-daquest-octubre-master-ub-direccio-doperacions-logistica-produccio-20160915140346.html

http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/31665/la/ub/impartira/master/direccio/doperacions/valles/occidental.html#.V9-cZTU9oXg

http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/16-educacio/1004796-la-ub-porta-al-valles-el-primer-master-en-direccio-doperacions-i-logistica.html

en castellà:
http://www.lavanguardia.com/local/terrassa/20160916/41362595829/polinya-master-ub-ub-en-direccion-de-operaciones-logistica-y-produccion.html