sábado, 27 de octubre de 2018

#aborddelBeagle Sobre el cambio de hora y huso horario

La Universidad de Barcelona ha puesto en marcha una colección de vídeos sobre diferentes temas de divulgación de la ciencia relacionados con la actualidad. Me han propuesto participar en el primer vídeo de la colección #aborddelBeagle para hablar del tema del cambio de hora de verano en invierno y de invierno a verano, y, en caso de no hacer este cambio, indicar cuál es el mejor huso horario en el que deberíamos quedar. Todo ello en el marco del debate que la Comisión Europeo puso en marcha hace meses sobre la oportunidad de dejar de hacer el cambio de hora y la necesidad de que los países estén en el huso horario más adecuado.
Os dejo el vídeo (en catalán) y a continuación el texto en que se basa el vídeo, con algo más de extensión, espero que os guste.


Para entender la importancia del cambio de hora de verano a invierno y de invierno a verano debemos pensar que el tiempo es sistémico, lo que significa que lo que hacemos en un momento determinado puede afectarnos en otro momento. Una forma sencilla que utilizo para explicarlo es con la imagen de una pirámide dividida en tres niveles:

- En el nivel más bajo y más ancho estaríamos todos nosotros. Desde que nos levantamos hasta que nos acostamos tomamos decisiones continuamente donde el tiempo es importante (el orden de hacer las cosas, las prioridades que asignamos, la gestión de la agenda, la decisión sobre la movilidad, etc). A este nivel lo llamamos el horario de las personas.
- En el nivel intermedio estarían los horarios laborales, unos horarios capitales sobre la vida de las personas para que una gran parte de nuestra vida la desarrollamos trabajando. La forma en que se gestionan estos horarios pueden favorecer la flexibilidad de la jornada, el cumplimiento de la producción o la atención a los clientes.


- Y en el extremo superior, más estrecho, estarían los horarios de la sociedad, son todas aquellas decisiones que tienen un impacto directo sobre nosotros y que muchas veces no podemos alterar. Son el calendario laboral, el calendario escolar, el horario del transporte público o del sanitario, el horario de los espectáculos o el horario de la televisión.
El cambio de hora de verano en invierno y de invierno a verano se impulsó en su momento por motivos de ahorro energético que ahora no se justifican porque en la actualidad no se produce este ahorro. Además está demostrado que provoca una alteración del reloj circadiano de las personas, provocando molestias durante días, especialmente en la gente joven, las personas mayores y las personas con problemas de salud.
Si decidimos no cambiar el horario en invierno y en verano hay que decidir si nos quedamos con el horario de verano o con el horario de invierno. El huso horario es claramente una decisión de la sociedad que no depende de nosotros pero tiene un impacto sobre nuestra vida y, teniendo en cuenta el carácter sistémico del tiempo, la zona horaria puede tener un gran impacto sobre las personas.


Los expertos defienden claramente el horario de invierno para poder sincronizar nuestro cuerpo con la salida y la puesta del sol a lo largo de todo el año, especialmente en invierno, de lo contrario tendría un impacto sobre todas las personas que podría afectar al rendimiento escolar ya la productividad de las personas y, por consiguiente, a la productividad de las empresas y organizaciones.
Nota: podéis ver el detalle del dictamen del Consejo para la Reforma Horaria en el siguiente link (texto en catalán, pendiente de traducción)

.
https://conocimientocolaboraciontiempo.blogspot.com/2018/10/reformaHorariasupressiodelcanvihorari.html



jueves, 25 de octubre de 2018

Vídeo de la UB en la col·lecció #aborddelBeagle sobre els horaris d’hivern i d’estiu i el fus horari

La Universitat de Barcelona ha posat en marxa una col·lecció de vídeos sobre diferents temes de divulgació de la ciència relacionat amb l'actualitat. M'han proposat participar en el primer vídeo de la col·lecció #aborddelBeagle per a parlar del tema del canvi d'hora d'estiu a hivern i d'hivern a estiu, i, en cas de no fer aquest canvi, indicar quin és el millor fus horari en el que ens hauríem de quedar. Tot plegat en el marc del debat que la Comissió Europeu va engegar fa mesos sobre l'oportunitat de deixar de fer el canvi d'hora i la necessitat de que els països estiguin en el fus horari més adient. 

Us deixo el vídeo i a continuació el text en que es basa el vídeo, amb una mica més d'extensió, espero que us agradi.


Per entendre la importància del canvi d’hora d’estiu a hivern i d’hivern a estiu hem de pensar que el temps és sistèmic, això vol dir què el que fem en un moment determinat pot afectar-nos en un altre moment. Una forma senzilla que utilitzo per explicar-ho és amb la imatge d’una piràmide dividida en tres nivells:

- En el nivell més baix i més ample hi estaríem tots nosaltres. Des que ens llevem fins que anem a dormir prenem decisions contínuament on el temps és important (l’ordre de fer les coses, les prioritats que assignem, la gestió de l’agenda, la decisió sobre la mobilitat, etc). A aquest nivell li diem l’horari de les persones.

- En el nivell intermedi hi hauria els horaris laborals, uns horaris cabdals sobre la vida de les persones perquè una gran part de la nostra vida la desenvolupem treballant. La forma en què es gestionen aquests horaris poden afavorir la flexibilitat de la jornada, el compliment de la producció o l’atenció als clients.

- I a l’extrem superior, més estret, hi hauria els horaris de la societat, són tots aquells que tenen un impacte directe sobre nosaltres i que molts cops no els podem alterar. Són el calendari laboral, el calendari escolar, l’horari del transport públic o del sanitari, l’horari dels espectacles o l’horari de la televisió.

El canvi d'hora d'estiu a hivern i d'hivern a estiu es va impulsar en el seu moment per motius d'estalvi energètic que ara no es justifiquen perquè ara no es produeix aquest estalvi. A més està demostrat que provoca una alteració del rellotge circadiari a les persones,  provocant molèsties durant dies, especialment en el jovent, la gent gran i la gent amb problemes de salut.

Si decidim no canviar l’horari a l’hivern i a l’estiu cal decidir si ens quedem amb l’horari d’estiu o amb l’horari d’hivern. El fus horari és clarament una decisió de la societat que no depèn de nosaltres però té un impacte sobre la nostra vida i, tenint en compte el caràcter sistèmic del temps, el fus horari pot tenir un gran impacte sobre les persones.
.
Els experts defensen clarament l'horari d'hivern per tal de poder sincronitzar el nostre cos amb la sortida i la posta del sol al llarg de tot l'any, especialment a l'hivern, altrament tindria un impacte sobre totes les persones que podria afectar al rendiment escolar i a la productivitat de les persones i, de retruc, a la productivitat de les empreses i organitzacions.

Nota: Podeu veure el detall del dictamen del Consell per a la Reforma Horària en el següent link
https://conocimientocolaboraciontiempo.blogspot.com/2018/10/reformaHorariasupressiodelcanvihorari.html



Conferència "Disseny del pla d'operacions i de producció" en el curs "De la idea a la startup" @emprenUB

El proper dilluns 29 d'octubre de 2018 impartiré la conferència 

 "Disseny del pla d'operacions i de producció" 

en el marc del curs "De la idea a la startup"



De la idea a la startup


Descripció del curs:

Des del Barcelona Institut d'Emprenedoria es convoca la tercera edició del curs sobre creació d'empreses titulat "De la Idea a la Startup". El curs pretén oferir una sèrie d'eines bàsiques per a entendre el procés de creació i gestió de l'empresa. Les sessions es faran a càrrec d'experts en cada àmbit.

El curs s'impartirà cada dilluns i dijous des del dia 15 d'octubre fins al 29 de novembre de les 14 a les 16 hores.

Calendari:

  • 15/10 - El disseny de la proposta de valor
  • 18/10 - Components del pla d'empresa. Una visió crítica
  • 22/10 - Lego serious play
  • 25/10 - Reflexions sobre el pla financer
  • 29/10 - Reflexions sobre el pla d'operacions i producció
  • 05/11 - Lideratge i treball en equip. Pla d'organització i RRHH
  • 08/11 - Reflexions sobre el pla comercial i de comunicació
  • 12/11 - Eines de finançament
  • 15/11 - Algunes anotacions sobre formes jurídiques i fiscalitat
  • 19/11 - Eines de màrqueting digital
  • 22/11 - Registre de marques i patents
  • 26/11 - Pacte de socis
  • 29/11 - Taula rodona d'experiències emprenedores
Nota: El calendari pot ser susceptible a canvis; l'ordre de les sessions pot variar. Aquests possibles canvis no es notificaran.

Ubicació:

Aula 2021 Facultat d’Economia i Empresa, Av. Diagonal 696, Barcelona

Inscripcions:

Les inscripcions queden obertes a totes les persones interessades en l’emprenedoria i la creació d'empreses. Els estudiants de grau de la Universitat de Barcelona provinents de tots els camps d'estudi què assisteixin a un mínim de 10 sessions de les 13 previstes (80%), poden reconèixer acadèmicament 2,5 crèdits (ECTS).

Interessats us podeu inscriure de forma gratuïta en aquest link.




martes, 16 de octubre de 2018

Informe del Consell Assessor per a la Reforma Horària sobre les conseqüències de la supressió del canvi horari


Foto del Consell Assessor per a la Reforma Horària a l'acta de lliurament de l'informe 

El passat dilluns 15 d'octubre de 2018 es va reunir el Consell Assessor per a la Reforma Horària per tal de lliurar l'informe sobre les conseqüències de la supressió del canvi horari al govern de la Generalitat, personificat en la Consellera de Presidència, Elsa Artadi. 

El Consell Assessor per a la Reforma Horària està format per experts especialitzats en diferents àmbits temàtics, que assessoren al govern des de fa tres anys sense cap tipus de retribució econòmica.

Us deixo a continuació la nota de premsa de la Generalitat (la podeu consultar en aquest link) i a continuació l'informe complet (el podeu consultar i descarregar en aquest link):


El Govern rep l'informe del Consell Assessor per a la Reforma Horària sobre les conseqüències de la supressió del canvi horari

L'òrgan consultiu dona suport a l'eliminació del canvi d'horari de primavera i tardor i recomana el manteniment de l'horari d'hivern (GMT+1) tot l'any

L’Executiu va encarregar l’informe ara fa un mes després de la decisió anunciada per la Comissió Europea d’iniciar el procés per suprimir el canvi horari a la UE


El Govern ha rebut l’informe del Consell Assessor per a la Reforma Horària en el qual s’analitzen les conseqüències de la supressió del canvi horari i es planteja la necessitat de debatre el retorn al fus horari de Greenwich, en comptes del fus actual de Berlín.

L’Executiu va encarregar aquest informe el passat 12 de setembre, després de la decisió anunciada pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, d’iniciar el procés per tal de suprimir el canvi horari al conjunt de la Unió Europea, un cop valorats els resultats d’una enquesta pública realitzada als seus 28 estats membres entre el 4 de juliol i el 16 d’agost.

L’Executiu considerava necessari conèixer amb detall quines són les afectacions que poden tenir en els diferents àmbits cadascun dels horaris, el d’estiu i el d’hivern, i quin seria el més adequat per al nostre país.

Dictamen del Consell

El Consell Assessor per a la Reforma Horària dona suport a l’eliminació del canvi d’horari de primavera i tardor i recomana el manteniment de l’horari d’hivern (GMT+1) tot l’any. El text posa de manifest que Catalunya pateix una desorganització horària fruit de diferents elements, entre els quals cal remarcar la decisió de situar Espanya en el fus horari GMT+1 l’any 1940, la qual cosa va generar una distorsió respecte de l’horari solar. La diferència entre l’hora oficial i l’hora solar es veu agreujada amb el canvi d’horari de primavera, que afegeix una hora més de llum al vespre. Això provoca efectes perjudicials en la salut, com ara alteracions del son, cansament i més risc d’accidents cardiovasculars.

D’altra banda, no hi ha dades disponibles que acreditin els beneficis econòmics que pugui tenir un suposat estalvi energètic derivat del canvi horari, o que aquests puguin ser superiors als costos socials i sobre la salut del canvi.

Un cop justificada la conveniència de mantenir sempre el mateix horari, l’informe analitza quin és el més beneficiós per a la població. L’horari d’estiu, GMT+2, presenta com a principal problema la manca de llum al matí durant els mesos d’hivern, ja que no es fa clar fins a les 9.15 h. Més llum al vespre i poca al matí, pot produir més alteracions del son, més discrepància horària -especialment en persones que ja de per si tenen el ritme de son endarrerit- i privació de son. En el cas dels nens i adolescents, aquest horari no quadra amb els horaris escolars i afavoreix la tendència vespertina, amb la qual cosa pot disminuir el rendiment acadèmic.

Per aquest motiu, els experts conclouen que l’horari d’hivern és el que s’ajusta més a les hores d’activitat de la població, atenent sobretot les jornades laborals i els horaris escolars actuals.

Fus horari: Londres o Berlín?

L’informe també aborda el debat d’adoptar el fus horari de països com el Regne Unit, Irlanda o Portugal, el GMT0, o de mantenir el fus horari actual, el GMT+1, adoptat pel règim franquista per alinear-se amb l’Alemanya nazi. Actualment, França, Bèlgica, Holanda i Luxemburg també se situen en l’horari de Berlín, i la competència sobre el fus horari d’adscripció correspon a cada estat. Per aquest motiu, el Consell Assessor considera que aquest debat s’ha de produir en el marc d’una reordenació europea en la qual hi participin aquests països.

Així mateix, segons adverteix l’informe, les conseqüències econòmiques de situar Espanya en un fus horari diferent als països veïns, és a dir, situar-se en l’horari de la Gran Bretanya i de Portugal i Irlanda, són impredictibles i caldria avaluar-ne l’impacte abans de prendre-ho en consideració.

Finalment, el Consell Assessor per a la Reforma Horària insta el Govern de la Generalitat a difondre el contingut del dictamen entre el Govern central i els estats de la Unió Europea amb qui Catalunya comparteix el fus horari i les institucions europees, i a reclamar a les institucions europees un debat global de reordenació que permeti cercar un consens sobre la distribució dels estats en els fusos horaris.

L’òrgan assessor també sol·licita que s’impulsin les mesures que recull el Pacte per a la Reforma Horària a Catalunya, aprovat el 17 de juliol de 2017, de manera que sigui possible harmonitzar els diferents usos del temps, amb l’horitzó de l’Objectiu 2025 com a moment d’adaptació dels horaris als de la resta del món.