“Som el país europeu que dorm menys”
Jordi Ojeda, director de Rational Time
Text JORDI GARRIGA l Fotografia MARC JAVIERRE
“Organitzar el temps —laboral, personal, social— és important. Per augmentar la productivitat empresarial, per reduir el fracàs escolar, per rendir més a la feina, per gaudir del temps lliure, per dormir més hores... per viure millor. D’això, n’és conscient Jordi Ojeda, que des de la iniciativa que dirigeix, Rational Time, ajuda les empreses a gestionar el temps
de treball i l’organització laboral.”
“És impossible ser productius i alhora tenir una vida personal i familiar endreçada”, afirma, “en el context d’horaris irracionals en què vivim”.
Per què és tan important la gestió del temps laboral en empreses i organitzacions?
Sempre ha estat important, però avui més; per exemple, tot i que no hagi sortit gaire en els mitjans de comunicació, en l’última reforma laboral hi ha una part molt important dedicada a la flexibilitat horària. Avui, gràcies a la llei, les empreses tenen la possibilitat de modificar un 10% del còmput d’hores dels treballadors.
La clau de la competitivitat de les empreses està a adaptar la capacitat laboral segons les necessitats de mà d’obra en cada moment. La corba de demanda cada vegada és més canviant, i cal adaptar-s’hi.
La flexibilitat és necessària per a les empreses, però què hi diuen els treballadors?
Hi ha un conflicte, perquè la flexibilitat ja és regulada per la llei, mentre que les persones cada vegada són més exigents i reclamen més possibilitats de conciliar la vida laboral amb la personal o familiar.
Nosaltres mirem de solucionar aquesta zona de conflicte, que sorgeix del 10% de flexibilitat regulada per la llei i de les exigències de les persones d’una atenció personalitzada.
La feina dels que gestionen els horaris laborals en les
organitzacions ha canviat profundament. Hem d’entendre que la flexibilitat horària és el futur i serà bàsica per sortir de la crisi.
organitzacions ha canviat profundament. Hem d’entendre que la flexibilitat horària és el futur i serà bàsica per sortir de la crisi.
Com es gestiona aquesta complexitat?
D’entrada, diré que les tensions personals amb els horaris laborals generen costos invisibles, i això es gestiona poc. Per entendre-ho, és relativament recurrent que qualsevol treballador de sobte rendeixi poc o menys que no era habitual, i que això sigui per culpa d’haver denega un festiu de temps enrere...
Per això la gestió individualitzada és important. Això és complex,però fa augmentar la productivitat. Cal entendre el temps com un factor sistèmic.
El que fas en un moment concret t’afectarà en un altre moment. Jo sempre explico aquesta complexitat dels horaris amb la pirámide del temps. A la base, hi ha el temps micro; al mig, el temps meso, i al cim, el temps macro. El temps micro és el que té a veure amb el temps de les persones i les decisions contínues del dia.És la gestió del temps personal.
El que fas en un moment concret t’afectarà en un altre moment. Jo sempre explico aquesta complexitat dels horaris amb la pirámide del temps. A la base, hi ha el temps micro; al mig, el temps meso, i al cim, el temps macro. El temps micro és el que té a veure amb el temps de les persones i les decisions contínues del dia.És la gestió del temps personal.
El temps meso és el que ens imposen els horaris laborals.
Finalment, el temps macro és el que té a veure amb els horaris de la societat (dels col·legis, dels bancs, de la televisió, dels àpats, etc. Tots els temps (micro, meso i macro) estan interrelacionats.
A casa nostra hi ha coherencia amb aquests tres temps?
No, gens. Començant pel temps macro. D’una banda, tenim els ponts que es deuen a dies festius, que afecten la productivitat. De l’altra, però, nosaltres som el país d’Europa que sopa més tard i que dorm menys hores, tant els adults com els nens. Segurament, això té molta relació amb els índexs altíssims de fracàs escolar, però també amb els accidents laborals i amb la falta de productivitat.
Com que el temps és un factor sistèmic, aquests efectes del temps macro afecten l’organització del temps meso i del temps micro. Jo, com a professor, tinc molt clar que la
majoria de la gent que suspèn els exàmens els suspèn perquè fa una mala gestió del temps micro.
majoria de la gent que suspèn els exàmens els suspèn perquè fa una mala gestió del temps micro.
Això fins i tot afecta el prime time de la televisió, que aquí comença quan a Europa ja gairebé s’han apagat els televisors...
Sí, és així, i això ve de la postguerra. Quan el pare arribava tard, tota la família es posava a sopar amb la ràdio de fons, que va adaptar la programació a aquesta realitat.
Més endavant, va aparèixer la televisió, i només n’hi havia una, que feia el telenotícies del vespre de les 21 a les 21.30. Aquest programa el seguien milions d’espectadors, de manera que, quan van aparèixer les privades, com que no podien competir amb l’audiència de les notícies de TVE, van anar endarrerint els programes posteriors fins a posar el prime time en hores intempestives. I ara això és una tradició o un costum molt difícil de capgirar.
És una qüestió que ens preocupa, i molt.
Què s’ha de fer per canviar els horaris?
En primer lloc, s’ha de fer molta pedagogia, cosa que ja fem amb conferències i cursos tant en empreses com en organitzacions i en l’Administració.
També cal parlar amb les televisions i uns altres actors socials que hi intervenen i condicionen els horaris.
Perquè es vegi la complicació, això també suposa canvis en la confecció dels menús, perquè després d’un dinar massa copiós, és evident que no et pots posar a treballar immediatament i ser prou productiu... Hem de tenir clar que a Espanya hi ha un problema de productivitat i rendiment, no d’eficiència.
Sembla complicat... Vol dir que ho aconseguiran?
Molt difícil, és veritat, però és que ara a casa nostra vivim en un context d’horaris totalment irracional. És insostenible. És impossible de ser productius i alhora tenir una vida personal i familiar endreçada amb els horaris actuals. Només viatjant una mica t’adones que el que passa aquí és una absurditat.
Però sí, és difícil, perquè hem de canviar el macro, el meso i el micro. I tot a la vegada.
Si no, no hi ha res a fer. Segurament, això haurà d’acabar sent com la llei antitabac.
Marcar un dia i, per llei, capgirar-ho tot.
Quins sectors són avui més sensibles als nous reptes en la gestió d’horaris laborals i l’organització del temps de treball?
El que realment mana en els horaris d’una empresa és la corba de demanda de cada tasca. Això no depèn ni del sector ni de la mida de l’empresa.
Més aviat depèn de cada departament i de les seves necessitats.
Per això, nosaltres hem creat l’eina Rational+, un programari accesible per Internet que permet la gestió integral dels horaris laborals principalment a partir d’una gestió òptima de la informació per tal de tenir una atenció personalitzada.
De totes maneres, és evident que la flexibilitat s’acabarà imposant...
Sí, de segur, però cal diferenciar entre la flexibilitat activa, en la qual el treballador té dret a gestionar-se la feina, i la flexibilitat passiva, que t’imposa l’empresa. Es tracta de negociar els dos extrems perquè tothom en surti beneficiat.
Quins són els principals punts febles de les empreses en la gestió dels horaris laborals dels treballadors?
Sense cap mena de dubte, la gestió de la informació. Un exemple és una empresa on el gran problema són les vacances, perquè el cap dóna per fet que tothom les vol a l’estiu i, per tant, com aquell qui diu, ho imposa i tothom en surt emprenyat. De sobte se li proposa una petita enquesta en què cadascú indiqui quan vol les vacances i..., oh sorpresa! Només les volen a l’estiu i per Nadal els qui tenen fills. De situacions així o de similars ens n’hem trobat força. No ha de fer por parlar i preguntar als empleats. També hi ha el cas d’una empresa de venda de bitllets d’avió que negava vacances a l’estiu als seus treballadors perquè, si no, no veía la manera de tenir totes les taquilles obertes a l’aeroport en el moment de màxima afluencia de clients, però gràcies a la racionalització dels torns i dels horaris ha pogut solucionar satisfactòriament les vacances d’estiu, la qual cosa comporta satisfer els seus treballadors...
I què es pot fer?
Es tracta d’utilitzar la raó i les eines necessàries perquè tot s’ajusti adequadament. A Rational Time, a més d’oferir serveis a les empreses per solucionar els seus problemes a l’hora de racionalitzar els horaris laborals, fem una feina molt intensa per explicar la importancia que té tot això. Proposem una reforma dels horaris a Catalunya. Proposem tornar a donar més importància a l’esmorzar, dinar a les 13 h i sopar a les 20 h. Tot plegat és un problema d’hàbits, de barreres mentals falses.
I hi ha voluntat política?
Sí. Ja fa un any que s’ha començat a treballar en la reforma dels
horaris a Catalunya. Hi ha una comissió d’estudi a la Generalitat. Hi ha tots els partits polítics sense excepció, i el projecte és que en tres anys es puguin canviar els horaris a Catalunya.
horaris a Catalunya. Hi ha una comissió d’estudi a la Generalitat. Hi ha tots els partits polítics sense excepció, i el projecte és que en tres anys es puguin canviar els horaris a Catalunya.
LA PREGUNTA DEL DEGÀ
A Catalunya, durant la primera meitat del segle XX hi havia uns horaris més “europeus”. A què creu que ha estat degut, el canvi?
Tot això ve de la postguerra. Durant el franquisme molts pares de família havien de fer dues feines, l’una al matí i l’altra a la tarda i al vespre. Això feia que arribessin tard a casa per sopar i que la família els esperés. Així és com es va anar imposant una hora de sopar tan tardana. Parlem només de dues o tres generacions, però ara sembla que això de dinar tard, sopar encara més tard i anar a dormir tardíssim sigui una cosa molt genuïna que alguns fins i tot s’entesten a conservar... I un apunt curiós: en aquest moment els horaris europeus, que són els lògics, només els compleixen els nens a escola,
els malalts als hospitals i els presos a les presons.
els malalts als hospitals i els presos a les presons.
No hay comentarios:
Publicar un comentario