http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/canvi-horari-estalvi-petit-5594087
Trastorn horari, estalvi mínim
Els avantatges econòmics que van impulsar la reforma el 1974 s'han diluït
Cada casa a Espanya aconsegueix un guany mitjà de sis euros anuals en il·luminació
Divendres, 28 d'octubre del 2016 - 17:31 CEST
El 13 d’abril del 1974, coincidint amb la primera gran crisi del petroli, Espanya i altres països europeus van decidir instaurar un horari d’estiu –avançar els rellotges una hora– emparant-se en arguments d’estalvi. El raonament era molt clar: tenir hores de sol quan la gent encara està dormint és un malbaratament de llum natural. L’ideal és que surti el sol una mica més tard, just quan la gent es lleva, i després allargar l’horari diürn a la tarda, cosa que incentiva l’activitat comercial i evita que els llums estiguin encesos tantes hores.
A la Unió Europea, l’horari d’estiu és obligatori des del 1981 i, a més, s’aplica de forma simultània en tots els països des del 1996, amb independència del seu fus horari. En certa manera, doncs, els països europeus tornen aquest cap de setmana a l’horari estàndard: quan el rellotge marqui les tres de la matinada de diumenge, les agulles s’hauran d’endarrerir una hora i col·locar-les a les dues.
No obstant, aquest argument que va impulsar el canvi el 1974 ja no és tan robust. Com explica l’Institut Català de l’Energia (Icaen), l’estalvi en il·luminació domèstica, que en principi és el sector més beneficiat per l’horari d’estiu, s’estima en un màxim del 10%. Si a més es té en compte que la il·luminació representa el 6% del consum de les llars i que les llars gasten el 15% de l’electricitat, «l’estalvi total d’electricitat es limita a l’un per mil», il·lustra Juanjo Escobar, cap de la Divisió de Gestió Energètica de l’Icaen. A la resta dels sectors, bona part del que es guanya a la tarda es perd al matí.
Escobar
explica que l’estalvi s’ha reduït en aquests últims anys. «La
substitució de les bombetes d’incandescència ha reduït notablement el
consum domèstic fins al punt que la despesa en il·luminació suposa el 6%
de la factura, davant del 12% del 2002», diu. En canvi, ha augmentat la
vinculada a l’aire condicionat, ordinadors i altres petits
electrodomèstics. A Catalunya, l’estalvi anual en il·luminació ha passat
de 35 o 40 milions a només de 15 milions.
Segons dades de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE), dependent del Ministeri d’Indústria, l’estalvi mitjà per a una llar espanyola és de sis euros, lluny dels 10 de fa uns anys. «Aquest escàs estalvi no justifica el canvi», insisteix Jordi Ojeda, professor d’Economia de la Universitat de Barcelona i membre del consell assessor del Parlament de Catalunya sobre la reforma horària. «Potser el 1974 sí que ho estava, però ara no».
Si
es decidís mantenir l’horari d’estiu tot l’any, com proposa una
iniciativa a les illes Balears i una altra similar al País Valencià,
això suposaria que en lloc de sortir el sol a l’hivern a les 8.00, ho
faria a les 9.00, segons un possible exemple a Barcelona. I en lloc de
fer-se fosc a les 17.30, ho faria a les 18.30. Sembla evident que tot
plegat pot beneficiar el sector de l’oci i la restauració en horari de
capvespre, però al mateix temps la gran majoria dels treballadors es
llevarien sense llum i els col·legis obririen les portes a les fosques.
Davant dels discutits avantatges, el canvi horari té diversos inconvenients al marge del conegut desordre que pateix el cos humà, especialment en el cas de nens i gent gran, i que es caracteritza pels problemes de son i de percepció del temps que es poden prolongar uns quants dies. Modificar les agulles del rellotge requereix una sincronització addicional dels vols i els viatges de tren, per exemple, a més d’ajustar equips mèdics, maquinària programada i registres de tot tipus.
Lògicament, el canvi només té sentit als països on la durada del dia i la nit varia molt entre els dos solsticis. Tot i així, alguns països en els quals es va aplicar la mesura la van eliminar posteriorment, com és el cas del Japó, Rússia i la Xina. El debat a Europa està servit. A Alemanya, la cancellera Merkel va incloure en el seu últim programa electoral una proposta per suprimir l’horari d’estiu, encara que qualsevol decisió «s’haurà de prendre per consens en l’àmbit europeu», insisteix Ojeda. «O ho fem tots o cap», afegeix el professor.
De fet, seria més fàcil que Espanya adoptés el fus horari de la Gran Bretanya, Irlanda i Portugal, tal com reclamen algunes associacions, que deixar unilateralment d’aplicar l’horari d’estiu o d’hivern, que forma part d’una directiva comunitària. «La iniciativa de les Balears no té cap sentit. Una altra cosa diferent seria plantejar un canvi de fus, però tot i així tinc els meus dubtes que això ajudés a millorar la conciliació laboral. És necessari un canvi social», va assegurar Ojeda.
El 13 d’abril del 1974, coincidint amb la primera gran crisi del petroli, Espanya i altres països europeus van decidir instaurar un horari d’estiu –avançar els rellotges una hora– emparant-se en arguments d’estalvi. El raonament era molt clar: tenir hores de sol quan la gent encara està dormint és un malbaratament de llum natural. L’ideal és que surti el sol una mica més tard, just quan la gent es lleva, i després allargar l’horari diürn a la tarda, cosa que incentiva l’activitat comercial i evita que els llums estiguin encesos tantes hores.
A la Unió Europea, l’horari d’estiu és obligatori des del 1981 i, a més, s’aplica de forma simultània en tots els països des del 1996, amb independència del seu fus horari. En certa manera, doncs, els països europeus tornen aquest cap de setmana a l’horari estàndard: quan el rellotge marqui les tres de la matinada de diumenge, les agulles s’hauran d’endarrerir una hora i col·locar-les a les dues.
No obstant, aquest argument que va impulsar el canvi el 1974 ja no és tan robust. Com explica l’Institut Català de l’Energia (Icaen), l’estalvi en il·luminació domèstica, que en principi és el sector més beneficiat per l’horari d’estiu, s’estima en un màxim del 10%. Si a més es té en compte que la il·luminació representa el 6% del consum de les llars i que les llars gasten el 15% de l’electricitat, «l’estalvi total d’electricitat es limita a l’un per mil», il·lustra Juanjo Escobar, cap de la Divisió de Gestió Energètica de l’Icaen. A la resta dels sectors, bona part del que es guanya a la tarda es perd al matí.
L'estalvi domèstic en il·luminació suposa l'u per mil de la despesa elèctrica total
Segons dades de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE), dependent del Ministeri d’Indústria, l’estalvi mitjà per a una llar espanyola és de sis euros, lluny dels 10 de fa uns anys. «Aquest escàs estalvi no justifica el canvi», insisteix Jordi Ojeda, professor d’Economia de la Universitat de Barcelona i membre del consell assessor del Parlament de Catalunya sobre la reforma horària. «Potser el 1974 sí que ho estava, però ara no».
El Japó, Rússia o la Xina, entre altres països, mantenen el mateix horari tot l'any
Davant dels discutits avantatges, el canvi horari té diversos inconvenients al marge del conegut desordre que pateix el cos humà, especialment en el cas de nens i gent gran, i que es caracteritza pels problemes de son i de percepció del temps que es poden prolongar uns quants dies. Modificar les agulles del rellotge requereix una sincronització addicional dels vols i els viatges de tren, per exemple, a més d’ajustar equips mèdics, maquinària programada i registres de tot tipus.
Lògicament, el canvi només té sentit als països on la durada del dia i la nit varia molt entre els dos solsticis. Tot i així, alguns països en els quals es va aplicar la mesura la van eliminar posteriorment, com és el cas del Japó, Rússia i la Xina. El debat a Europa està servit. A Alemanya, la cancellera Merkel va incloure en el seu últim programa electoral una proposta per suprimir l’horari d’estiu, encara que qualsevol decisió «s’haurà de prendre per consens en l’àmbit europeu», insisteix Ojeda. «O ho fem tots o cap», afegeix el professor.
De fet, seria més fàcil que Espanya adoptés el fus horari de la Gran Bretanya, Irlanda i Portugal, tal com reclamen algunes associacions, que deixar unilateralment d’aplicar l’horari d’estiu o d’hivern, que forma part d’una directiva comunitària. «La iniciativa de les Balears no té cap sentit. Una altra cosa diferent seria plantejar un canvi de fus, però tot i així tinc els meus dubtes que això ajudés a millorar la conciliació laboral. És necessari un canvi social», va assegurar Ojeda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario