https://catalunyaplural.cat/
https://diarisanitat.cat/una-
https://diaritreball.cat/una-
Una cura per aquest tipus de ‘teletreball’
El teletreball ha arribat per quedar-se, però hem de conèixer els pros i contres. El punt de partida és un teletreball que no representi una pèrdua de drets laborals. Ni tampoc retrocessos en la qualitat de vida. Ni en la conciliació de la vida personal i la laboral
L’1 d’octubre de 2019 es va commemorar el centenari de la implantació de la jornada de 8 hores, una iniciativa pionera a escala mundial aconseguida després de llargues reivindicacions per a la millora de les condicions laborals. Més d’un segle després, estem igual o pitjor que els que llavors vivien al costat de les fàbriques, perquè ara continuem treballant 8 hores al dia, però pot ser que visquem a gairebé una hora del lloc de treball. I cal anar i tornar.
Per què vivim tan lluny d’on treballem? L’especulació i la política urbanística ens expulsa de les nostres ciutats. La nostra generació sap que els nostres fills no podran viure on van néixer si es tracta d’una gran ciutat. Per què no canviem de treball? En època de crisi la taxa d’atur és molt alta, la qual cosa dificulta plantejar l’opció de canviar, i quan no és època de crisi la taxa d’atur… continua sent alta, així que tampoc és tan fàcil buscar una feina prop de casa.
El confinament ha fet que descobríssim el ‘teletreball’, no tots, però sí una gran part de la població activa i de les empreses i organitzacions. Per la meva especialitat acadèmica, en les últimes setmanes de confinament he pogut participar en diferents reunions virtuals, tant universitàries com empresarials i institucionals, lloant els avantatges i beneficis d’aquest gran ‘descobriment’ que era el teletreball.
Totes aquestes reunions, malgrat les seves diferències, tenien algunes característiques comunes: a l’hora en punt d’inici no estaven tots els participants, ja que alguns tenien problemes de xarxa en aquell instant. A alguns els vèiem molt foscos i a d’altres borrosos, cap mirava a la càmera directament, cadascun a un lloc diferent, si és que tenien càmera, és clar. A pocs els podíem sentir bé, gairebé sempre canviant el volum de l’auricular segons qui parlés; a la resta se’ls sentia entretallats, si és que teníem sort, de vegades ni això. Les reunions no eren molt privades perquè es veien ombres de petits per la sala quan no directament entraven a la pantalla.
A més se sentien sons estranys, cosa que no molestava a alguns dels participants en la reunió perquè anaven entrant i sortint contínuament, al·legant problemes de xarxa. Recordo quan un expert parlava de la “gran finestra d’oportunitat” que s’oferia al país amb l’arribada massiva del teletreball… just mentre se sentia un trepant en funcionament. Igual m’equivoco pel soroll de fons, però estic gairebé segur que va dir “finestra d’oportunitat” per al teletreball.
No els vaig preguntar a cap, però crec que la gran majoria participaven en les reunions amb ordinadors privats, pagant cadascun de la seva butxaca els equips, la connexió a internet, els micròfons, càmeres i auriculars i l’electricitat, així com el lloc de treball: taula, cadira, material, etc. i el lloguer, la hipoteca o el que sigui. Cap s’havia plantejat res sobre la invasió de la seva intimitat. També tinc seriosos dubtes de quin tipus d’assegurança cobriria un accident “laboral” a casa seva, ni quin estudi de prevenció de riscos laborals s’hauria realitzat en cada habitatge. Apostaria que cap.
Si l’operativa és possible, el teletreball té dos grans avantatges: disminueix la mobilitat i augmenta la flexibilitat per organitzar el temps de treball. Eliminar el desplaçament al lloc de treball pot suposar un estalvi d’un temps molt important, evitant riscos, costos i esperes, a més de canviar la forma de realitzar els descansos i els diferents àpats del dia. Si no hi ha desplaçament (almenys diàriament), la distància al lloc de treball ja no passa a ser un factor negatiu. I el consum que facis a la zona al voltant del teu lloc de treball a tu et dóna igual, la gran majoria d’aquest consum el continuaràs fent, però al costat de casa teva (al comerç o restauració proper a la feina no crec que els sigui igual, però aquest és un altre tema).
Respecte del temps de treball, hi ha un aspecte clau: si cal la sincronia o no, i, en cas afirmatiu, si és total o parcial. Si és que no, tens tota la flexibilitat del món per adaptar els horaris de treball, i conciliar al teu criteri (em refereixo a conciliar de veritat, no el que ens han venut durant el confinament). Si és que sí, haurà de quedar molt clar quin horari haurà de ser síncron. Però, sobretot, deurà quedar clar quan estàs treballant i quan no, de tal manera que s’haurà de respectar el descans entre jornades, és important respectar el dret a desconnectar. La possibilitat de conciliar la vida personal i laboral no ha de ser tan fàcil, pot resultar igual de complicada que sense teletreball.
En qualsevol cas, el treball haurà de respectar l’Estatut del Treballador, que garanteix el descans diari i setmanal, i, a més, el Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball, que inclou l’obligatorietat del registre de jornada. Tot això a l’espera que s’aprovi una llei de desconnexió a semblança de la francesa, sense anar molt lluny. Les garanties i responsabilitats del disseny del lloc de treball no caldria inventar-les, ja estan descrites en el Reial Decret 488/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la feina amb equips que inclouen pantalles de visualització, si és que treballes amb equips informàtics (que és la majoria dels casos de teletreball en la nova normalitat).
Suposant que totes les condicions es compleixen per poder fer teletreball, en aquest cas em pregunto… com és el teu habitatge? De quantes habitacions disposes? Has de muntar i desmuntar cada dia el lloc de treball per a, per exemple, sopar? Pots teletreballar de nit i dormir durant el dia sense sorolls? I quantes persones poden teletreballar a casa teva? ¿Dues persones? ¿Tres? Quatre?
Depenent de l’edat i estudis de la nostra descendència, ara que s’han posat de moda les ‘pseudoclasses presencials’ a distància de forma síncrona (si és que tenen sort)…, on teleestudien a la llar? A la seva habitació o al menjador? Poden teletreballar i/o teleestudiar tots alhora a la llar sense molestar-se entre ells?
Cal reconèixer que el teletreball té un altre avantatge afegit, la possibilitat de treballar en el tercer lloc: ni a la feina ni a casa. Pot ser una sala equipada, una biblioteca, un hotel, un restaurant… encara que no està clar que el lloc de treball comptés amb el disseny ergonòmic adequat… bé, en realitat com a casa, que tampoc ho compleix.
El teletreball pot tenir riscos psicosocials que poden provocar una disminució de la productivitat i el rendiment. I pot facilitar o complicar la corresponsabilitat a la llar i accentuar diferències des d’una perspectiva de gènere. D’altra banda, els efectes de la feina amb la doble o, fins i tot, triple pantalla poden ser devastadors, convertint-se en veritables lladres de temps amb contínues interrupcions: ordinador, tauleta, portàtil, mòbil, etc.
També hi ha el perill que es produeixi un retrocés en la dinamització de les reunions: hem passat de tendir a convocar les reunions en les hores centrals del dia, realitzant-les en sales sense taules i, en algun cas, sense cadires per a fer-les més dinàmiques, a reunions interminables, asseguts cadascun a casa i a hores intempestives de qualsevol dia de la setmana.
Si realment volem potenciar el teletreball, s’haurà de realitzar un canvi de paradigma urbanístic, amb infraestructures de comunicació i de serveis adequada. Les grans urbs hauran de reinventar-se i decidir què volen ser (ai de les ciutats convertides en parcs d’atraccions quan arriba una pandèmia). I, sobretot, s’hauran de respectar les condicions de treball perquè totes les parts surtin guanyant (empresa i personal), assegurant per part de l’empresa o organització la idoneïtat del lloc, els recursos necessaris i l’assumpció de despeses.
En una situació de pandèmia, és evident que la nova normalitat requerirà noves formes d’organització flexible del temps de treball, i que la mobilitat i interacció presencial s’haurà de reduir. El teletreball ha arribat per quedar-se, però espero que no sigui aquest ‘teletreball’ que ens han venut … Esteu d’acord? #CuraTeletreball
Jordi Ojeda és Professor del Departament d’Empresa de la Universitat de Barcelona
