Transcripció de la meva intervenció en el moment de recollir el Premi 8 de març de l'Ajuntament de Barcelona (original en català)

Bona tarda, soc en Jordi Ojeda i parlo en nom dels meus companys del grup, l’Elena Sintes, sociòloga experta en els usos del temps i en la coresponsabilitat, i en Jordi Romero (que es disculpa per no poder assistir a l’acte), que participarà en la fase de divulgació dels resultats del projecte, aspecte al que nosaltres li donem molta importància com un compromís en vers a la societat.

En primer lloc volem agrair al jurat la consideració que ha tingut amb el projecte i amb l’equip de donar-nos la confiança atorgant-nos el Premi 8 de març – Maria Aurèlia Capmany. Per nosaltres és tot un honor rebre un premi amb tanta transcendència i amb tants anys de dedicació per la igualtat, esperem no defraudar-vos. 
També volia felicitar a l’ajuntament per escollir aquest model de premi on es premia una feina a fer, i, per tant, per nosaltres és tot un repte. El projecte premiat té per títol “Temps de Canviar”... és un títol molt pensat... és un verb d’acció i convida a canviar d’actitud si no s’ha fet ja, emprant els instruments pedagògics que tenim al nostre abast, que són:

- la seducció, mitjançant el coneixement, i
- el convenciment, emprant la nostra expertesa i mostrant els resultats de millora que és possible assolir,

d’aquesta manera estem facilitant que la persona decideixi canviar.

Ja fa molts anys que estem treballant en el tema de la gestió flexible de l’horari i estem convençuts que el temps és un factor sistèmic  en el nostre model de societat. Ser un factor sistèmic vol dir moltes coses, però simplificant en aquest discurs, podríem explicar-ho com que moltes vegades ens és molt difícil relacionar els efectes amb les seves causes. Així que quan diem que “no tenim temps” per a fer alguna cosa, ben bé no sabem el motiu exacte de perquè no tenim temps (de quina és la causa real), perquè la causa pot estar llunyana en el temps (alguna activitat que ha succeït amb anterioritat) o en el lloc (que ha succeït a la feina, per exemple).

Nosaltres hem pogut comprovar com els horaris laborals tenen un efecte molt important sobre les persones, sobre la seva vida personal i social. Estem convençuts que baixant la barrera d’entrada a una millor gestió flexible del temps de treball, pot contribuir a una gestió individualitzada dels horaris a la mida de les persones.

El subtítol del projecte, “Flexibilitat a les empreses, conciliació a les persones i coresponsabilitat a la llar”, subratlla de forma clara el procés per a facilitar el camí d’assolir uns resultats de coresponsabilitat a la llar més igualitari per gènere. Si totes les persones –dones i homes- poden gestionar el seu temps de treball de forma més flexible, també poden conciliar millor la feina amb la resta d’activitats i, per tant, poden ser coresponsables. Amb més flexibilitat per a tothom, la conciliació ja no és un tema exclusivament de dones. El temps ja no pot ser una excusa.

Per acabar, permeteu-me un apunt personal. Volia dedicar el premi al catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, el professor Albert Corominas, que fa vàries dècades que està treballant en aquests temes i que ara tot just fa quinze anys em va convèncer per fer la tesi doctoral sobre l’organització flexible del temps de treball. Recordo que em va dir “...això val la pena que t’hi dediquis perquè serà un tema cabdal en la societat del futur en pocs anys...”, jo em vaig quedar molt parat i li vaig contestar “-Estàs segur d’això?”... doncs déu n’hi do de si ho estava, i com a proba és aquest mateix premi.

De fet vivim en aquest moment en una situació molt complicada on contínuament estan apareixent als mitjans de comunicació notícies relacionades amb la gestió del temps a les empreses. En les darreres setmanes s’han signat acords importants entre la patronal i els sindicats encaminats a proposar solucions que contribueixen a sortir de la crisi, per exemple a Catalunya l’”Acord interprofessional de Catalunya 2011-2014”, signat el 3 de novembre de 2011 per Foment del Treball Nacional, i els sindicats majoritaris CCOO i UGT, i a Espanya el “II Acuerdo para el empleo y la negociación colectiva 2012-2014” signat el 25 de gener de 2012 per la CEOE, CEPYME i de nou pels sindicats CCOO i UGT. En tots dos acords es destaca sobre la resta de propostes els aspectes associats a contribuir a l’augment de la flexibilitat de les empreses com una eina fonamental en el context actual de crisi econòmica internacional.

Llàstima que aquestes entitats no haguessin tingut la mateixa conversa amb aquest senyor com la que vaig tenir jo ara fa quinze anys...

Moltes gràcies de nou. Us convidem a tots a participar de forma activa en el nostre projecte. Us esperem a la xarxa.

Fins la propera.

Jordi Ojeda
Saló de Cent, Ajuntament de Barcelona
7 de març de 2012