El Govern ha rebut l’informe del Consell Assessor per a
la Reforma Horària en el qual s’analitzen les conseqüències de la
supressió del canvi horari i es planteja la necessitat de debatre el
retorn al fus horari de Greenwich, en comptes del fus actual de Berlín.
L’Executiu va encarregar aquest informe el passat 12 de setembre,
després de la decisió anunciada pel president de la Comissió Europea,
Jean-Claude Juncker, d’iniciar el procés per tal de suprimir el canvi
horari al conjunt de la Unió Europea, un cop valorats els resultats
d’una enquesta pública realitzada als seus 28 estats membres entre el 4
de juliol i el 16 d’agost.
L’Executiu considerava necessari conèixer amb
detall quines són les afectacions que poden tenir en els diferents
àmbits cadascun dels horaris, el d’estiu i el d’hivern, i quin seria el
més adequat per al nostre país.
Dictamen del Consell
El Consell Assessor per a la Reforma Horària dona suport a
l’eliminació del canvi d’horari de primavera i tardor i recomana el
manteniment de l’horari d’hivern (GMT+1) tot l’any. El text posa de
manifest que Catalunya pateix una desorganització horària fruit de
diferents elements, entre els quals cal remarcar la decisió de situar
Espanya en el fus horari GMT+1 l’any 1940, la qual cosa va generar una
distorsió respecte de l’horari solar. La diferència entre l’hora oficial
i l’hora solar es veu agreujada amb el canvi d’horari de primavera, que
afegeix una hora més de llum al vespre. Això provoca efectes
perjudicials en la salut, com ara alteracions del son, cansament i més
risc d’accidents cardiovasculars.
D’altra banda, no hi ha dades disponibles que acreditin els
beneficis econòmics que pugui tenir un suposat estalvi energètic derivat
del canvi horari, o que aquests puguin ser superiors als costos socials
i sobre la salut del canvi.
Un cop justificada la conveniència de mantenir sempre el mateix
horari, l’informe analitza quin és el més beneficiós per a la població.
L’horari d’estiu, GMT+2, presenta com a principal problema la manca de
llum al matí durant els mesos d’hivern, ja que no es fa clar fins a les
9.15 h. Més llum al vespre i poca al matí, pot produir més alteracions
del son, més discrepància horària -especialment en persones que ja de
per si tenen el ritme de son endarrerit- i privació de son. En el cas
dels nens i adolescents, aquest horari no quadra amb els horaris
escolars i afavoreix la tendència vespertina, amb la qual cosa pot
disminuir el rendiment acadèmic.
Per aquest motiu, els experts conclouen que l’horari d’hivern és el
que s’ajusta més a les hores d’activitat de la població, atenent
sobretot les jornades laborals i els horaris escolars actuals.
Fus horari: Londres o Berlín?
L’informe també aborda el debat d’adoptar el fus horari de països
com el Regne Unit, Irlanda o Portugal, el GMT0, o de mantenir el fus
horari actual, el GMT+1, adoptat pel règim franquista per alinear-se amb
l’Alemanya nazi. Actualment, França, Bèlgica, Holanda i Luxemburg també
se situen en l’horari de Berlín, i la competència sobre el fus horari
d’adscripció correspon a cada estat. Per aquest motiu, el Consell
Assessor considera que aquest debat s’ha de produir en el marc d’una
reordenació europea en la qual hi participin aquests països.
Així mateix, segons adverteix l’informe, les conseqüències
econòmiques de situar Espanya en un fus horari diferent als països
veïns, és a dir, situar-se en l’horari de la Gran Bretanya i de Portugal
i Irlanda, són impredictibles i caldria avaluar-ne l’impacte abans de
prendre-ho en consideració.
Finalment, el Consell Assessor per a la Reforma Horària insta el
Govern de la Generalitat a difondre el contingut del dictamen entre el
Govern central i els estats de la Unió Europea amb qui Catalunya
comparteix el fus horari i les institucions europees, i a reclamar a les
institucions europees un debat global de reordenació que permeti cercar
un consens sobre la distribució dels estats en els fusos horaris.
L’òrgan assessor també sol·licita que s’impulsin les mesures que
recull el Pacte per a la Reforma Horària a Catalunya, aprovat el 17 de
juliol de 2017, de manera que sigui possible harmonitzar els diferents
usos del temps, amb l’horitzó de l’Objectiu 2025 com a moment
d’adaptació dels horaris als de la resta del món.
https://drive.google.com/file/d/1nIYDkg3p3DhrmrqG7WWZ1vi9g3n0-Pc6/view?usp=sharing
