Espacio personal dedicado a la divulgación de las actividades de investigación y de divulgación desarrolladas por el profesor Jordi Ojeda
miércoles, 13 de junio de 2018
Vídeo de la taula rodona sobre els horaris comercials. Programa Ben Trobats
En la foto, d'esquerra a dreta:
- Jordi Vilaprinyó, president de l'Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya.
- Lluís Jiménez, secretari general de CCOO de Serveis de Catalunya.
- Núria Rodríguez, periodista de Badalona Televisió.
- Clara Tena, presentadora del programa Ben Trobats.
- Joan Mestra, president dels Encants de Sant Antoni.
- Jordi Ojeda, membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària i professor del departament d'empresa de la UB.
Per a seguir-los en twitter:
@JordiOjeda @ReformaHoraria @ccoo_serveiscat @mercatstantoni @CatComerc
Taula rodona en el programa Ben Trobats produida per La Xarxa, realitzada el dimarts 12 de juny de 2018 de 10:30 a 11:15. El tema: Els horaris comercials.
De juny a setembre els comerços tancaran a les 22h, seguint la normativa horaria d’estiu. A qui afavoreix la mesura? Com afecta la conciliació dels treballadors?
Podeu veure la taula rodona a continuació:
lunes, 11 de junio de 2018
Selección de artículos y entrevistas sobre gestión racional del tiempo @ReformaHoraria 5 #SetmanaDelsHoraris
En la 5a Setmana dels Horaris, que se celebra del 11 al 15 de junio de 2018, participo realizando cursos, artículos, conferencias y entrevistas en diferentes lugares y fechas. Varias personas me han pedido más información sobre el tema así que he decidido preparar esta entrada del blog con una selección de artículos, libros y entrevistas en prensa. Solo pondré una selección reducida de lo que puede ser más interesante para un público generalista (no hay nada de matemáticas) y todo está accesible de forma gratuita.
Empecé a investigar en el tema de la organización flexible del tiempo de trabajo a mediados de los noventa, la tesis doctoral la realicé entre 1999 y 2003 (aunque por un tema personal la defendí en 2004, por cierto, el tema personal está ahora en el instituto), la empresa Rational Time se creó en 2007, el proyecto Temps+Social lo puse en marcha por primera vez en 2009 y participé en la gestación de la Iniciativa per a la Reforma Horària durante todo el año 2013... y hasta ahora.
En 2010 fui el primero en acuñar el término Horarios 2.0, también en diseñar una de las primeras aplicaciones colaborativas en la nube para gestionar el horario, y el primero en utilizar el concepto de la pirámide del tiempo para explicar el carácter sistémico del tiempo. Imparto cursos sobre "Gestión racional del tiempo para aumentar la productividad personal", "Como organizar de forma flexible el horario y el calendario laboral" y "El impacto de la reforma horaria en las organizaciones".
Espero que os ayude esta recopilación, quedo a vuestra disposición para cualquier duda. Tenéis mi perfil de linkedin en https://es.linkedin.com/in/jordiojeda
SELECCIÓN DE ARTÍCULOS
Ojeda, J. (2018). Si el temps és or llavors... me'l poden robar?. Revista El Cinèfil.cat. Publicat el 11 de juny de 2018.
Ojeda, J. (2018). Si el tiempo es oro entonces... ¿me lo pueden robar?. Revista El Cinèfil.cat. Publicado el 11 de junio de 2018.
Ojeda, J. (2018). Terrorisme laboral. Revista El Cinèfil.cat. Publicat el 7 de juny de 2018.
Ojeda, J. (2018). Industria 4.0 y Reforma Horaria. El Periódico. Publicado el 3 de junio de 2018.
Ojeda, J. (2018). Indústria 4.0 i Reforma Horària. El Periódico. Publicat el 3 de juny de 2018.
Ojeda, J. (2018). Viure en un món accelerat ple de pantalles. Revista El Cinèfil.cat. Publicat el 15 de març de 2018.
Ojeda, J. (2017). Creiem que els horaris amb els que vivim són normals i no ho són gens, de fet són força irracionals. Revista LEscriba.cat. Publicat el 5 de juny de 2017. Tenéis la traducción al castellano en el blog aquí: “Creemos que los horarios con los que vivimos son normales y no lo son en absoluto, de hecho son bastante irracionales”
Ojeda, J. (2016). Cinema per a una reforma horària. Revista El Cinèfil.cat. Publicat el 9 de juny de 2016.
Ojeda, J. (2016). ¿No dormir es un premio?. El Punt Avui. Publicado el 22 de abril de 2016.
Ojeda, J. (2016). No dormir és un premi?. El Punt Avui. Publicat el 22 de abril de 2016.
Ojeda, J. (2015). Racionalización del horario laboral. Revista Cataluña Económica, 529, p. 49-51.
Ojeda, J. (2015). Som el país europeu que dorm menys. Revista Theknos del Col·legi d'Enginyers graduats i enginyers tècnics industrials de Catalunya, núm. 191, març.
Ojeda, J. (2014). ¿Por qué no tengo tiempo para nada?. El Periódico. Publicado el 23 de septiembre de 2014.
Ojeda, J. (2014). Per què no tinc temps per a res?. El Periódico. Publicat el 23 de setembre de 2014.
Ojeda, J. (2014). La gestió flexible dels horaris com a impulsor de competitivitat. Butlletí electrònic aeQual n.13 del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Publicat el 15 de setembre de 2014.
Ojeda, J. (2011). La gestió de l'horari en una PIME o com evitar els costos invisibles. Revista UEA Magazine, 24, pp 32-33.
Ojeda, J. (2011). La flexibilidad horaria como solución a la crisis. Semanari L'Econòmic. Publicado el 15 de enero de 2011.
Ojeda, J. (2011). La flexibilitat horària com a solució a la crisi. Semanari L'Econòmic. Publicat el 15 de enero de 2011.
Ojeda, J. (2010). HORARIOS 2.0: ADAPTARSE O PAGAR. Un nuevo paradigma en la gestión de los horarios laborales. Observatorio de Recursos Humanos y Relaciones Laborales, 52, pp 58-60.
Ojeda, J. (2010). Horarios 2.0: Un nuevo paradigma en la gestión de los horarios laborales. Revista tecnonews, publicado el 24 de noviembre de 2010.
LIBROS
Albert Corominas, Anna M. Coves, Amaia Lusa, Jordi Ojeda, Rafael Pastor (2009). Organització del temps de treball, competitivitat i qualitat de vida. Ajuntament de Barcelona (Colección Dosiers del tiempo, 7). (ISSN: 2013-4150, DL: B-17.377-2009, Páginas: 1-75).
Albert Corominas, Anna M. Coves, Amaia Lusa, Jordi Ojeda, Rafael Pastor (2009). Organización del tiempo de trabajo, competitividad y calidad de vida. Ajuntament de Barcelona (Colección Dosiers del tiempo, 7). (ISSN: 2013-4150, DL: B-17.377-2009, Páginas: 1-75).
SELECCIÓN DE ENTREVISTAS EN PRENSA
"Som el país europeu que dorm menys". Revista Theknos, 191, edita Col·legi d'enginyers graduats i enginyers tècnics industrials de Barcelona. Entrevista publicada el març de 2015.
"Tendemos hacia horarios distintos para cada trabajador". Diario Levante - El Mercatil Valenciano. Entrevista publicada el 27 de marzo de 2011.
"Tendim a una societat amb horaris individualitzats per a cada treballador". Diari de Girona. Entrevista publicada el 12 de març de 2011.
"Gestionamos los horarios laborales como hace 50 años". Diari de Tarragona. Entrevista publicada el 25 d'octubre de 2010.
"Treballar més hores no vol dir ser més productiu" . El Periòdic d'Andorra. Entrevista publicada el 16 de juny de 2010.
Empecé a investigar en el tema de la organización flexible del tiempo de trabajo a mediados de los noventa, la tesis doctoral la realicé entre 1999 y 2003 (aunque por un tema personal la defendí en 2004, por cierto, el tema personal está ahora en el instituto), la empresa Rational Time se creó en 2007, el proyecto Temps+Social lo puse en marcha por primera vez en 2009 y participé en la gestación de la Iniciativa per a la Reforma Horària durante todo el año 2013... y hasta ahora.
En 2010 fui el primero en acuñar el término Horarios 2.0, también en diseñar una de las primeras aplicaciones colaborativas en la nube para gestionar el horario, y el primero en utilizar el concepto de la pirámide del tiempo para explicar el carácter sistémico del tiempo. Imparto cursos sobre "Gestión racional del tiempo para aumentar la productividad personal", "Como organizar de forma flexible el horario y el calendario laboral" y "El impacto de la reforma horaria en las organizaciones".
Espero que os ayude esta recopilación, quedo a vuestra disposición para cualquier duda. Tenéis mi perfil de linkedin en https://es.linkedin.com/in/jordiojeda
SELECCIÓN DE ARTÍCULOS
Ojeda, J. (2018). Si el temps és or llavors... me'l poden robar?. Revista El Cinèfil.cat. Publicat el 11 de juny de 2018.
Ojeda, J. (2018). Si el tiempo es oro entonces... ¿me lo pueden robar?. Revista El Cinèfil.cat. Publicado el 11 de junio de 2018.
Ojeda, J. (2018). Indústria 4.0 i Reforma Horària. El Periódico. Publicat el 3 de juny de 2018.
Ojeda, J. (2018). Viure en un món accelerat ple de pantalles. Revista El Cinèfil.cat. Publicat el 15 de març de 2018.
Ojeda, J. (2017). Creiem que els horaris amb els que vivim són normals i no ho són gens, de fet són força irracionals. Revista LEscriba.cat. Publicat el 5 de juny de 2017. Tenéis la traducción al castellano en el blog aquí: “Creemos que los horarios con los que vivimos son normales y no lo son en absoluto, de hecho son bastante irracionales”
Ojeda, J. (2016). Cinema per a una reforma horària. Revista El Cinèfil.cat. Publicat el 9 de juny de 2016.
Ojeda, J. (2016). ¿No dormir es un premio?. El Punt Avui. Publicado el 22 de abril de 2016.
Ojeda, J. (2016). No dormir és un premi?. El Punt Avui. Publicat el 22 de abril de 2016.
Ojeda, J. (2015). Som el país europeu que dorm menys. Revista Theknos del Col·legi d'Enginyers graduats i enginyers tècnics industrials de Catalunya, núm. 191, març.
Ojeda, J. (2014). ¿Por qué no tengo tiempo para nada?. El Periódico. Publicado el 23 de septiembre de 2014.
Ojeda, J. (2014). Per què no tinc temps per a res?. El Periódico. Publicat el 23 de setembre de 2014.
Ojeda, J. (2011). La gestió de l'horari en una PIME o com evitar els costos invisibles. Revista UEA Magazine, 24, pp 32-33.
Ojeda, J. (2011). La flexibilidad horaria como solución a la crisis. Semanari L'Econòmic. Publicado el 15 de enero de 2011.
Ojeda, J. (2011). La flexibilitat horària com a solució a la crisi. Semanari L'Econòmic. Publicat el 15 de enero de 2011.
Ojeda, J. (2010). HORARIOS 2.0: ADAPTARSE O PAGAR. Un nuevo paradigma en la gestión de los horarios laborales. Observatorio de Recursos Humanos y Relaciones Laborales, 52, pp 58-60.
Ojeda, J. (2010). Horarios 2.0: Un nuevo paradigma en la gestión de los horarios laborales. Revista tecnonews, publicado el 24 de noviembre de 2010.
LIBROS
Albert Corominas, Anna M. Coves, Amaia Lusa, Jordi Ojeda, Rafael Pastor (2009). Organització del temps de treball, competitivitat i qualitat de vida. Ajuntament de Barcelona (Colección Dosiers del tiempo, 7). (ISSN: 2013-4150, DL: B-17.377-2009, Páginas: 1-75).
Albert Corominas, Anna M. Coves, Amaia Lusa, Jordi Ojeda, Rafael Pastor (2009). Organización del tiempo de trabajo, competitividad y calidad de vida. Ajuntament de Barcelona (Colección Dosiers del tiempo, 7). (ISSN: 2013-4150, DL: B-17.377-2009, Páginas: 1-75).
Albert Corominas, Anna M. Coves, Amaia Lusa, Jordi Ojeda, Rafael Pastor (2009). Organisation of working time, competitivity and quality of life. Ajuntament de Barcelona (Colección Dosiers del tiempo, 7). (ISSN: 2013-4150, DL: B-17.377-2009, Páginas: 1-75).
"Som el país europeu que dorm menys". Revista Theknos, 191, edita Col·legi d'enginyers graduats i enginyers tècnics industrials de Barcelona. Entrevista publicada el març de 2015.
"Tendemos hacia horarios distintos para cada trabajador". Diario Levante - El Mercatil Valenciano. Entrevista publicada el 27 de marzo de 2011.
"Tendim a una societat amb horaris individualitzats per a cada treballador". Diari de Girona. Entrevista publicada el 12 de març de 2011.
"Gestionamos los horarios laborales como hace 50 años". Diari de Tarragona. Entrevista publicada el 25 d'octubre de 2010.
"Treballar més hores no vol dir ser més productiu" . El Periòdic d'Andorra. Entrevista publicada el 16 de juny de 2010.
"Trabajar más horas no quiere decir ser más productivo" . El Periòdic d'Andorra. Entrevista publicada el 16 de junio de 2010.
Artículo "Si el tiempo es oro entonces… ¿me lo pueden robar?"
En el marco de la V Semana de los Horarios y con motivo del estreno mundial en el DOCS del documental Ladrones de teimpo dirigido por Cosima Dannoritzer dedico este artículo a los efectos de monetizar el tiempo y de como acabamos trabajando para las empresas de forma gratuita y sin darno cuenta. El documental se podrá ver el domingo 17 de junio de 2018 a las 16h en los cines CINESA de Sant Cugat en el marco del V Festival Internacional de Cinema Fantàstic i de terror de Sant Cugat
Podéis leer el artículo en catalán en el siguiente enlace
http://elcinefil.cat/2018/06/11/si-el-temps-es-or-llavors-mel-poden-robar/
y en castellano a continuación:
Si el tiempo es oro entonces... ¿te lo pueden robar?
El documental Ladrones de tiempo
analiza el uso del tiempo
Jordi Ojeda
En mi artículo Terrorisme laboral presentaba una de las enfermedades más preocupantes en Japón: el karoshi o muerte por exceso de trabajo. Las causas de muerte por karoshi pueden ser accidentes cardiovasculares y cerebrovasculares, y también puede provocar enfermedades mentales como ansiedad y depresión que puede favorecer el suicidio. En el DOCSBARCELONA International Documentary Film Festival 2018 la directora alemana Cosima Dannoritzer hacía el estreno mundial del documental Ladrones de tiempo (Time Thieves, 2018), donde entre otros temas muestra los intentos de la administración japonesa para evitar que las personas estén tantas horas en el trabajo o que dediquen las vacaciones a ir a trabajar, unos intentos inducidos inicialmente hace décadas por unos motivos... ¡económicos! Y es que si siempre estás trabajando, entonces no consumes, lo cual puede tener un efecto perjudicial para la economía del país. ¿Qué es más importante, la fidelidad a la empresa (trabajando) o en el país (consumiendo)? Mejor no pensar la respuesta.
Jordi Ojeda
En mi artículo Terrorisme laboral presentaba una de las enfermedades más preocupantes en Japón: el karoshi o muerte por exceso de trabajo. Las causas de muerte por karoshi pueden ser accidentes cardiovasculares y cerebrovasculares, y también puede provocar enfermedades mentales como ansiedad y depresión que puede favorecer el suicidio. En el DOCSBARCELONA International Documentary Film Festival 2018 la directora alemana Cosima Dannoritzer hacía el estreno mundial del documental Ladrones de tiempo (Time Thieves, 2018), donde entre otros temas muestra los intentos de la administración japonesa para evitar que las personas estén tantas horas en el trabajo o que dediquen las vacaciones a ir a trabajar, unos intentos inducidos inicialmente hace décadas por unos motivos... ¡económicos! Y es que si siempre estás trabajando, entonces no consumes, lo cual puede tener un efecto perjudicial para la economía del país. ¿Qué es más importante, la fidelidad a la empresa (trabajando) o en el país (consumiendo)? Mejor no pensar la respuesta.
lunes, 4 de junio de 2018
Mesa redonda “Reforma Horaria: El impacto de la Industria 4.0 en las personas”
La Universitat de Barcelona y el Ayuntamiento de
Castellbisbal se complacen en invitaros a la mesa redonda:
“Reforma Horaria: El
impacto de la Industria 4.0 en las personas”
Con la participación de:
Josep Maria Vall,
Presidente del Clúster de la Industria de Automoción de Cataluña
Josep M. Rosich,
miembro de la Junta de la Asociación de Empresarios de Castellbisbal
Josep Senar, Director de Recursos
Humanos de Kostal de Espanya y Marruecos
Jordi Soler, Director de desarrollo de
aplicaciones de Zetes
Presenta: Jordi
Ojeda, director del Máster en Dirección de Operaciones, Logística y
Producción de la UB
La mesa redonda tendrá lugar el miércoles 13 de junio de 2018 a las 10h
Lugar: Centre de Formació Professional d’Automoció
Carrer Manuel Gallardo s/n, 08760 Martorell
La asistencia es gratuita, hay que confirmar asistencia
enviando un correo electrónico a info.mdo@ub.edu
Es una sesión abierta del Máster en Dirección de Operaciones,
Logística y Producción con titulación de la Universitat de Barcelona que se
imparte en Castellbisbal
.
Iniciado el período de inscripciones,
próxima sesión informativa del Máster 2018-2019 el lunes 18 de junio a les
18:30. Hay que confirmar asistencia enviando un correo electrónico a
info.mdo@ub.edu
Entidades colaboradoras
Servei d’Ocupació de Catalunya
Clúster de la Indústria
d’Automoció de Catalunya
Associació d’Empresaris de
Castellbisbal
Kostal
Zetes
Etiquetas:
Colaboración,
Conferencia,
Industria 4.0,
Máster de Operaciones,
ReformaHoraria,
Tiempo
Taula rodona “Reforma Horària: L’impacte de la Indústria 4.0 en les persones”
La Universitat de
Barcelona i l’Ajuntament de Castellbisbal es complauen a
convidar-vos a la taula rodona:
“Reforma Horària: L’impacte de la Indústria 4.0 en les
persones”
Amb la participació de:
Josep Maria Vall, President del Clúster de
la Indústria d’Automoció de Catalunya
Josep M. Rosich, membre de la Junta de
l’Associació d’Empresaris de Castellbisbal
Josep Senar, Director de Recursos
Humans de Kostal d'Espanya i Marroc
Jordi Soler, Director
de desenvolupament d’aplicacions de Zetes
Presenta: Jordi Ojeda, director del Màster en
Direcció d’Operacions, Logística i Producció de la UB
La taula rodona tindrà
lloc el dimecres 13 de juny de 2018 a
les 10h
Lloc: Centre de
Formació Professional d’Automoció, Carrer Manuel Gallardo s/n, 08760 Martorell
L’assistència és
gratuïta, cal confirmar assistència enviant un correu electrònic a
info.mdo@ub.edu
És una sessió oberta
del Màster en Direcció d’Operacions, Logística i Producció amb titulació
de la Universitat de Barcelona que s’imparteix a Castellbisbal
.
Inici període d’inscripcions, propera sessió
informativa del Màster 2018-2019 el dilluns 18 de juny a les 18:30. Cal
confirmar assistència enviant un correu electrònic a info.mdo@ub.edu
Entitats col·laboradores
Servei d’Ocupació de
Catalunya
Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya
Associació d’Empresaris de Castellbisbal
Kostal
Zetes
Etiquetas:
Colaboración,
Conferencia,
Industria 4.0,
Máster de Operaciones,
ReformaHoraria,
Tiempo
domingo, 3 de junio de 2018
Artículo "Industria 4.0 y @ReformaHorària" publicado en @elperiodico
Artículo publicado el domingo 3 de junio de 2018 en El Periódico. Os dejo a continuación el texto del artículo en castellano (disponible también en catalán aquí):
Industria 4.0 y Reforma Horaria
Los avances en inteligencia artificial y en robótica tendrán
un impacto sobre el tiempo de las personas
Jordi Ojeda
La cuarta revolución industrial
está impulsando un cambio en la producción, distribución y consumo de los bienes
y servicios. La conocida como Industria
4.0 también supone un cambio realizado a una velocidad sin precedentes
como consecuencia del uso combinado de la robótica, la inteligencia artificial,
la nanotecnología, la ciencia de los materiales o la fabricación por adición.
El tiempo de llegada al mercado de las innovaciones cada vez es más corto y a
medida de las necesidades de cada consumidor, para el que solo habrá ventajas. Entonces,
¿quién sufrirá el impacto de los avances tecnológicos?
Los titulares proféticos más
pesimistas de los medios de comunicación auguran cientos de miles de pérdidas
de lugares de trabajo en los próximos años, y pasará de manera más acelerada y con
el peligro de que pueda provocar grandes desigualdades en la población.
Surgirán nuevas necesidades de formación y de capacitación de los nuevos
lugares de trabajo que obligarán a las personas a adaptarse a los cambios
venideros y que se manifestarán en todo su esplendor en la cantidad de tiempo
que dedicaremos al trabajo y, sobre todo, en su distribución a lo largo del día,
de la semana y del año.
El impulso de una nueva cultura
del tiempo es fundamental para ganar en salud y calidad de vida mediante el
uso de unos horarios y unos hábitos más racionales. ¿Cómo afectará la cuarta
revolución industrial al tiempo de las personas? En realidad, el tiempo es un factor sistémico, hay que responder la
pregunta teniendo en cuenta la sociedad, las organizaciones y las personas.
Desde
un punto de vista de tiempo y sociedad, uno de los aspectos obvios
que desde la sociedad civil y el debate político se debería de analizar es la disminución del cómputo
anual de horas de trabajo, un reparto de los días festivos de forma más
racional a lo largo del año y reinventar el concepto de las vacaciones. La
reducción de las horas de trabajo anuales o, incluso, la posibilidad de que
el viernes se convierta en día festivo (tres días de fin de semana) puede
provocar un aumento de la oferta laboral para las organizaciones que trabajen
24h al día y, sobretodo, para el sector servicios en general y el del ocio en
particular. Y, puestos a analizar, teniendo en cuenta el efecto sistémico del
cambio que se nos avecina, deberíamos reflexionar sobre las posibilidades y
efectos de la implantación de una renta básica universal, probablemente
uno de los mejores instrumentos para evitar el impacto de las desigualdades que
se pueden dar en un futuro inmediato.
Respecto a los horarios de las
organizaciones, hay una necesidad evidente de aumentar la flexibilidad pero
habrá que hacerlo de forma regulada para facilitar la conciliación: el horario y el calendario laboral son factores que afectan a
la vida de las personas y que evolucionan con la edad, con la salud y con el
entorno familiar.
Finalmente, desde el punto de vista del tiempo de las personas, cambiará la forma en que desarrollamos
nuestras carreras y tendrá un impacto directo sobre nuestro tiempo personal. La búsqueda de la emoción y una gestión
racional del tiempo personal hará aumentar nuestra calidad de vida y será la
clave de los próximos años.
El impacto de la Industria 4.0 es
inexorable. Tendremos que prepararnos para el cambio que se avecina. Un cambio
que la sociedad deberá reflexionar y aplicar, velando para que se realice en
igualdad, libertad y respeto para todas las personas. No dejemos que lo urgente
no deje paso a lo necesario.
Article "Indústria 4.0 i @ReformaHorària" publicat a @elperiodico
Article publicat el diumenge 3 de juny de 2018 a El Periódico. Os deixo a continuació el text de l'article (podeu llegir-ho també en castellà aquí):
Indústria 4.0 i Reforma Horària
Els avenços en intel·ligència artificial i en robòtica tindran un impacte sobre el temps de les persones
Jordi Ojeda
La quarta revolució industrial està impulsant un canvi en la producció, distribució i consum dels béns i serveis. La coneguda com a Indústria 4.0 també suposa un canvi realitzat a una velocitat sense precedents com a conseqüència de l'ús combinat de la robòtica, la intel·ligència artificial, la nanotecnologia, la ciència dels materials o la fabricació per addició. El temps d'arribada al mercat de les innovacions cada vegada és més curt i a mida de les necessitats de cada consumidor, per a qui només hi haurà avantatges. Llavors... ¿qui patirà l'impacte dels avenços tecnològics?
Els titulars profètics més pessimistes dels mitjans de comunicació auguren centenars de milers de pèrdues de llocs de treball en els propers anys, i passarà de manera més accelerada i amb el perill que pugui provocar grans desigualtats en la població. Sorgiran noves necessitats de formació i de capacitació dels nous llocs de treball que obligaran les persones a adaptar-se als canvis que han de venir i que es manifestaran en tota la seva esplendor en la quantitat de temps que dedicarem a la feina i, sobretot, en la seva distribució al llarg del dia, de la setmana i de l'any.
Els avenços en intel·ligència artificial i en robòtica tindran un impacte sobre el temps de les persones
Jordi Ojeda
La quarta revolució industrial està impulsant un canvi en la producció, distribució i consum dels béns i serveis. La coneguda com a Indústria 4.0 també suposa un canvi realitzat a una velocitat sense precedents com a conseqüència de l'ús combinat de la robòtica, la intel·ligència artificial, la nanotecnologia, la ciència dels materials o la fabricació per addició. El temps d'arribada al mercat de les innovacions cada vegada és més curt i a mida de les necessitats de cada consumidor, per a qui només hi haurà avantatges. Llavors... ¿qui patirà l'impacte dels avenços tecnològics?
Els titulars profètics més pessimistes dels mitjans de comunicació auguren centenars de milers de pèrdues de llocs de treball en els propers anys, i passarà de manera més accelerada i amb el perill que pugui provocar grans desigualtats en la població. Sorgiran noves necessitats de formació i de capacitació dels nous llocs de treball que obligaran les persones a adaptar-se als canvis que han de venir i que es manifestaran en tota la seva esplendor en la quantitat de temps que dedicarem a la feina i, sobretot, en la seva distribució al llarg del dia, de la setmana i de l'any.
L’
impuls d’una nova cultura del temps
és fonamental per guanyar en salut i qualitat de vida mitjançant l'ús d'uns
horaris i uns hàbits més racionals. ¿Com afectarà la quarta revolució industrial
al temps de les persones? En realitat, el temps és un factor sistèmic, cal respondre
la pregunta tenint en compte la societat, les organitzacions i les persones.
Des d'un punt de vista de temps i societat, un dels aspectes obvis que des de la societat civil i el debat polític s'hauria d'analitzar és la disminució del còmput anual d'hores de feina, un repartiment dels dies festius de manera més racional al llarg de l'any i reinventar el concepte de les vacances. La reducció de les hores de treball anuals o, fins i tot, la possibilitat que el divendres es converteixi en dia festiu (tres dies de cap de setmana) pot provocar un augment de l'oferta laboral per a les organitzacions que treballin 24 hores al dia i, sobretot, per al sector serveis en general i el del lleure en particular. I, posats a analitzar, tenint en compte l'efecte sistèmic del canvi que se'ns acosta, hauríem de reflexionar sobre les possibilitats i efectes de la implantació d'una renda bàsica universal, probablement un dels millors instruments per evitar l'impacte de les desigualtats que es poden donar en un futur immediat.
Respecte als horaris de les organitzacions, hi ha una necessitat evident d'augmentar la flexibilitat però caldrà fer-ho de forma regulada per facilitar la conciliació: l'horari i el calendari laboral són factors que afecten la vida de les persones i que evolucionen amb l'edat , amb la salut i amb l'entorn familiar.
Des d'un punt de vista de temps i societat, un dels aspectes obvis que des de la societat civil i el debat polític s'hauria d'analitzar és la disminució del còmput anual d'hores de feina, un repartiment dels dies festius de manera més racional al llarg de l'any i reinventar el concepte de les vacances. La reducció de les hores de treball anuals o, fins i tot, la possibilitat que el divendres es converteixi en dia festiu (tres dies de cap de setmana) pot provocar un augment de l'oferta laboral per a les organitzacions que treballin 24 hores al dia i, sobretot, per al sector serveis en general i el del lleure en particular. I, posats a analitzar, tenint en compte l'efecte sistèmic del canvi que se'ns acosta, hauríem de reflexionar sobre les possibilitats i efectes de la implantació d'una renda bàsica universal, probablement un dels millors instruments per evitar l'impacte de les desigualtats que es poden donar en un futur immediat.
Respecte als horaris de les organitzacions, hi ha una necessitat evident d'augmentar la flexibilitat però caldrà fer-ho de forma regulada per facilitar la conciliació: l'horari i el calendari laboral són factors que afecten la vida de les persones i que evolucionen amb l'edat , amb la salut i amb l'entorn familiar.
Finalment,
des del punt de vista del temps de les
persones, canviarà la forma en què desenvolupem les nostres carreres i
tindrà un impacte directe sobre el nostre temps personal. La recerca de
l'emoció i una gestió racional del temps personal farà augmentar la nostra
qualitat de vida i serà la clau dels pròxims anys.
L'impacte de la Indústria 4.0 és inexorable. Haurem de preparar-nos per al canvi que s'acosta. Un canvi que la societat ha de reflexionar i aplicar, vetllant perquè es realitzi en igualtat, llibertat i respecte per a totes les persiones. No deixem que el que la urgència no deixi pas la necessitat.
L'impacte de la Indústria 4.0 és inexorable. Haurem de preparar-nos per al canvi que s'acosta. Un canvi que la societat ha de reflexionar i aplicar, vetllant perquè es realitzi en igualtat, llibertat i respecte per a totes les persiones. No deixem que el que la urgència no deixi pas la necessitat.
Jordi Ojeda, professor del Departament d’Empresa de la
Universitat de Barcelona
Suscribirse a:
Entradas (Atom)







