miércoles, 28 de junio de 2017

Vídeo/audio de la mesa redonda “Industria 4.0: nuevos retos tecnológicos para las empresas”

En la foto, de izquierda a derecha: Unai Zorrilla, 
Miguel Ángel González, Jordi Soler y Jordi Ojeda.

Os dejo a continuación el audio y el vídeo de la mesa redonda del Máster en Dirección de Operaciones: Logística y Producción con el título Industria 4.0: nuevos retos tecnológicos para las empresas”, tenéis a continuación la información detallada de la sesión:

La Universitat de Barcelona y el Ajuntament de Polinyà se complacen en invitaros a la mesa redonda:

Industria 4.0: nuevos retos tecnológicos para las empresas

Con la participación de:

Miguel Ángel González (Director Industrial de Kostal), 
- Unai Zorrilla (Director de Plain Concepts Barcelona) y 
- Jordi Soler (Director de Desarrollo de Zetes). 
Modera Jordi Ojeda (Director del Máster en Dirección de Operaciones, Logística y Producción)

Duración de 97 minutos en castellano.
Podéis descargar el audio en mp3 aquí.
Podéis descargar el vídeo en mp4 aquí.

Podéis ver el vídeo online a continuación:


jueves, 22 de junio de 2017

Final de la primera edició del Màster en Direcció d’Operacions, Logística i Producció de la UB que es realitza al Vallès

A continuació us poso la nota de premsa del Consell Comarcal del Vallès Occidental amb motiu de l'acta de cloenda de les classes presencials de la primera edició del Màster en Direcció d'Operacions: Logística i Producció, teniu també el link a la pàgina del consell comarcal:

http://www.ccvoc.cat/actualitat/noticies/2017/06/21/finalitza-amb-exit-la-primera-edicio-del-master-en-direccio-d-operacions-logistica-i-produccio-de-la-ub-que-es-realitza-al-valles

Finalitza amb èxit la primera edició del Màster en Direcció d’Operacions, Logística i Producció de la UB que es realitza al Vallès

21/06/2017
• El Màster compta amb el suport del Consell Comarcal del Vallès Occidental i es realitza a Polinyà • Ja es prepara la segona edició, que començarà a l’octubre: la primera sessió informativa es farà el proper dilluns, 26 de juny
Aquest dilluns es va celebrar la cloenda del Màster en Direcció d’Operacions, Logística i Producció amb titulació de la Universitat de Barcelona i que es celebra a les instal·lacions de Can Gavarra a Polinyà des de l’octubre passat amb la direcció del professor Jordi Ojeda. Aquest Màster compta amb el suport del Consell Comarcal del Vallès Occidental. L’acte va estar presidit per  l’alcaldessa de Palau-solità i Plegamans i actual presidenta de l’Associació de Municipis de l’Eix de la Riera de Caldes, Teresa Padrós. Es va impartir la conferència “La importància de les cadenes d’operacions a la Indústria 4.0”, realitzada per Jordi Soler, director de desenvolupament de Zetes, professor responsable del mòdul de tecnologia del Màster.
Els nous reptes que planteja la irrupció de la Indústria 4.0 ha estat un dels eixos fonamentals dels continguts del màster durant el curs acadèmic, especialment el que implica la necessitat de disminuir els costos a la cadena d’operacions i l’efecte que pot suposar la internet de les coses a la logística, entre d’altres temes destacats. Els alumnes del màster tenen entre 28 i 50 anys i tots són tècnics o directius d’empreses del Vallès Occidental, on també resideixen, destacant les facilitats de mobilitat que suposa per a les empreses de l’entorn poder impartir els estudis al territori.
També cal destacar el compromís per part de la Universitat de Barcelona d’incorporar a l’equip de professors a experts d’empreses de la comarca per tal de facilitar la generació de coneixement i pensar en una millora de la competitivitat del territori a partir de la promoció de la formació dels tècnics i la possibilitat de compartir experiències.
Com a exemple d’aquest compromís en la primera promoció del Màster en Direcció d’Operacions s’ha comptat com a padrí amb en Diego Hernández, director industrial de SMP Polinyà i SMP Castellbisbal, una de les empreses que s’ha pogut visitar al llarg del curs i analitzar els seus processos operatius. SMP és líder en Europa en la transformació de plàstic en la indústria auxiliar de l’automòbil i està especialitzada en la fabricació de panels de portes i instruments i para-xocs.
La segona edició del Màster en Direcció d’Operacions començarà el proper dilluns 23 d’octubre, i tot just s’acaba d’obrir el període d’inscripcions, amb places limitades. Hi ha previst vàries sessions informatives a les 18.30h els dies següents: 26 de juny, 3 i 24 de juliol i 13 i 27 de setembre. Podeu demanar més informació enviant un mail a formacio@login.cat.


sábado, 17 de junio de 2017

Audio entrevista sobre la #SetmanaDelsHoraris a @RadioPalau @ReformaHoraria

Us deixo a continuació l'audio de l'entrevista que em va fer Maria Mas al programa "El meu carrer" a Radio Palau, a Palau.-solità i Plegamans.

L'entrevista es va emetgre el passat dimecres 14 de juny de 2017 a les 19h, podeu escoltar les dues hores del programa senser aquí, si voleu escoltar l'entrevista sobre la setmana dels horaris ho podeu fer a continuació, són 15 minuts en català (podeu descarregar l'audio en mp3 aquí):


lunes, 12 de junio de 2017

Selección de artículos y entrevistas sobre gestión racional del tiempo @ReformaHoraria #SetmanaDelsHoraris

En la 4a Setmana dels Horaris, que se celebra del 12 al 18 de junio de 2017, participo realizando cursos, artículos, conferencias y entrevistas en diferentes lugares. Varias personas me han pedido más información sobre el tema así que he decidido preparar esta entrada del blog con una selección de artículos, libros y entrevistas en prensa. Solo pondré una selección reducida de lo que puede ser más interesante para un público generalista (no hay nada de matemáticas) y todo está accesible de forma gratuita.

Empecé a investigar en el tema de la organización flexible del tiempo de trabajo a mediados de los noventa, la tesis doctoral la realicé entre 1999 y 2003 (aunque por un tema personal la defendí en 2004, por cierto, el tema personal está ahora en el cole), la empresa Rational Time se creó en 2007, el proyecto Temps+Social lo puse en marcha por primera vez en 2009 y participé en la gestación de la Iniciativa per a la Reforma Horària durante todo el año 2013... y hasta ahora.

En 2010 fui el primero en acuñar el término Horarios 2.0, también en diseñar una de las primeras aplicaciones colaborativas en la nube para gestionar el horario, y el primero en utilizar el concepto de la pirámide del tiempo para explicar el carácter sistémico del tiempo. Imparto cursos sobre "Gestión racional del tiempo para aumentar la productividad personal", "Como organizar de forma flexible el horario y el calendario laboral" y "El impacto de la reforma horaria en las organizaciones".

Espero que os ayude esta recopilación, quedo a vuestra disposición para cualquier duda. Tenéis mi perfil de linkedin en https://es.linkedin.com/in/jordiojeda

SELECCIÓN DE ARTÍCULOS

Ojeda, J. (2017). Creiem que els horaris amb els que vivim són normals i no ho són gens, de fet són força irracionals. Revista LEscriba.cat. Publicat el 5 de juny de 2017. Tenéis la traducción al castellano en el blog aquí: “Creemos que los horarios con los que vivimos son normales y no lo son en absoluto, de hecho son bastante irracionales”

Ojeda, J. (2016). Cinema per a una reforma horària. Revista El Cinèfil.cat. Publicat el 9 de juny de 2016.

Ojeda, J. (2016). ¿No dormir es un premio?. El Punt Avui. Publicado el 22 de abril de 2016.

Ojeda, J. (2016). No dormir és un premi?. El Punt Avui. Publicat el 22 de abril de 2016.

Ojeda, J. (2015). Racionalización del horario laboral. Revista Cataluña Económica, 529, p. 49-51.

Ojeda, J. (2014). ¿Por qué no tengo tiempo para nada?. El Periódico. Publicado el 23 de septiembre de 2014.

Ojeda, J. (2014). Per què no tinc temps per a res?. El Periódico. Publicat el 23 de setembre de 2014.

Ojeda, J. (2014). La gestió flexible dels horaris com a impulsor de competitivitat. Butlletí electrònic aeQual n.13 del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Publicat el 15 de setembre de 2014.

Ojeda, J. (2011). La gestió de l'horari en una PIME o com evitar els costos invisibles. Revista UEA Magazine, 24, pp 32-33.

Ojeda, J. (2011). La flexibilidad horaria como solución a la crisis. Semanari L'Econòmic. Publicado el 15 de enero de 2011.

Ojeda, J. (2011). La flexibilitat horària com a solució a la crisi. Semanari L'Econòmic. Publicat el 15 de enero de 2011.

Ojeda, J. (2010). HORARIOS 2.0: ADAPTARSE O PAGAR. Un nuevo paradigma en la gestión de los horarios laborales. Observatorio de Recursos Humanos y Relaciones Laborales, 52, pp 58-60.

Ojeda, J. (2010). Horarios 2.0: Un nuevo paradigma en la gestión de los horarios laborales. Revista tecnonews, publicado el 24 de noviembre de 2010.


LIBROS

Albert Corominas, Anna M. Coves, Amaia Lusa, Jordi Ojeda, Rafael Pastor (2009). Organització del temps de treball, competitivitat i qualitat de vida. Ajuntament de Barcelona (Colección Dosiers del tiempo, 7). (ISSN: 2013-4150, DL: B-17.377-2009, Páginas: 1-75).

Albert Corominas, Anna M. Coves, Amaia Lusa, Jordi Ojeda, Rafael Pastor (2009). Organización del tiempo de trabajo, competitividad y calidad de vida. Ajuntament de Barcelona (Colección Dosiers del tiempo, 7). (ISSN: 2013-4150, DL: B-17.377-2009, Páginas: 1-75).

Albert Corominas, Anna M. Coves, Amaia Lusa, Jordi Ojeda, Rafael Pastor (2009). Organisation of working time, competitivity and quality of life. Ajuntament de Barcelona (Colección Dosiers del tiempo, 7). (ISSN: 2013-4150, DL: B-17.377-2009, Páginas: 1-75). 


SELECCIÓN DE ENTREVISTAS EN PRENSA

"Som el país europeu que dorm menys". Revista Theknos, 191, edita Col·legi d'enginyers graduats i enginyers tècnics industrials de Barcelona. Entrevista publicada el març de 2015.

"Tendemos hacia horarios distintos para cada trabajador". Diario Levante - El Mercatil Valenciano. Entrevista publicada el 27 de marzo de 2011.

"Tendim a una societat amb horaris individualitzats per a cada treballador". Diari de Girona. Entrevista publicada el 12 de març de 2011.

"Gestionamos los horarios laborales como hace 50 años". Diari de Tarragona. Entrevista publicada el 25 d'octubre de 2010.

"Treballar més hores no vol dir ser més productiu" . El Periòdic d'Andorra. Entrevista publicada el 16 de juny de 2010.

"Trabajar más horas no quiere decir ser más productivo" . El Periòdic d'Andorra. Entrevista publicada el 16 de junio de 2010.





martes, 6 de junio de 2017

Entrevista "“Creiem que els horaris amb els que vivim són normals i no ho són gens, de fet són força irracionals”

http://lescriba.cat/creiem-que-horaris-que-vivim-son-normals-no-ho-son-gens-fet-son-forca-irracionals/


“Creiem que els horaris amb els que vivim són normals i no ho són gens, de fet són força irracionals”

El 2013, una dotzena d’experts de diferents àmbits, gairebé tots provinents del món universitari, vam impulsar la creació d’una iniciativa des de la societat que ajudés a reflexionar sobre els horaris del nostre entorn i contribuir en la mida del possible a canviar aquells que es poguessin millorar. Vam pensar que calia fer alguna cosa per racionalitzar els horaris amb els quals vivim actualment convençuts que són normals quan en realitat no ho són gens.

En aquest temps s’han realitzat moltes accions per tal de sensibilitzar els diferents agents de la societat i preparar un pla d’accions que ens permeti portar a terme una veritable reforma horària, amb la complicitat del govern de la Generalitat de Catalunya i el suport de tots els partits polítics.


Seria viure amb el que es coneix com “horari europeu”?

En realitat nosaltres no parlem d’horaris europeus, sinó d’horaris globals. Som l’únic país del món que té aquests horaris irracionals i per tant no hi ha cap justificació que ens puguem imaginar, com la calor o la posició del sol perquè d’altres països també ho tenen, ni tan sols el costum o la tradició, perquè hem pogut demostrar que aquests horaris s’han assolit a les darreres dècades. Per exemple, des de la irrupció de les televisions privades el prime-time de la nit s’ha enderrerit noranta minuts. És a dir, si quan jo era petit veia començar el programa “Un, dos, tres…” els divendres a les nou de la nit, avui en dia aquest programa segurament començaria passat dos quarts d’onze.

Entenem que un dels principals objectius és millorar la conciliació familiar, però les empreses, comerços i serveis se’n podrien beneficiar també o com els afectaria?

Per una simplificació del discurs per part dels mitjans de comunicació i, sobretot, dels polítics, es parla sempre de millorar la conciliació familiar com a objectiu. Conciliar vol dir literalment posar d’acord dues coses enfrontades que, en aquest context, fa referència a la vida personal i a la vida professional. La vida personal és molt més que portar o recollir els nens a l’escola, a més de passar temps amb la família és també temps per l’oci, el descans, la formació, la salut, l’esport, el voluntarisme, l’associacionisme, la llar o la cura d’altres persones (tasca que cada cop serà més important a la nostra societat en el futur).

El temps és sistèmic, això vol dir què el que fem en un moment determinat pot afectar-nos en el futur. Una forma senzilla que utilitzo per explicar-ho és amb la imatge d’una piràmide dividida en tres nivells:
  • En el nivell més baix i més ample hi estaríem tots nosaltres. Des que ens llevem fins que anem a dormir prenem decisions contínuament on el temps és important (l’ordre de fer les coses, les prioritats que assignem, la gestió de l’agenda, la decisió sobre la mobilitat, etc). A aquest nivell li diem l’horari de les persones.
  • En el nivell intermedi hi hauria els horaris laborals, uns horaris cabdals sobre la vida de les persones perquè una gran part de la nostra vida la desenvolupem treballant. La forma en què es gestionen aquests horaris poden afavorir la flexibilitat de la jornada, el compliment de la producció o l’atenció als clients.
  • I a l’extrem superior, més estret, hi hauria els horaris de la societat, són tots aquells que tenen un impacte directe sobre nosaltres i que molts cops no els podem alterar. Són el calendari laboral, el calendari escolar, l’horari del transport públic o del sanitari, l’horari dels espectacles o l’horari de la televisió.
Un exemple molt fàcil d’explicar el factor sistèmic del temps seguint la piràmide és amb el cas quan es va canviar a intensius els horaris de la gran majoria dels instituts. Els professors demanaven l’horari intensiu (que en realitat és una reivindicació de l’horari laboral), al·legant que els nens s’adormien a la tarda a classe (que en realitat és un tema d’horari personal, després en parlarem de les hores de son que fem), però la veritat és que la decisió precipitada del canvi va provocar un gran impacte en les famílies i va crear una gran pertorbació social (amb un impacte sobre l’horari de la societat en general). Saber anys després que la mateixa consellera reconeixia que es va aprovar el canvi a horari intensiu per reduir les mobilitzacions dels professors en contra de les retallades aporta una idea de com es prenen les decisions al país, i explica perquè canviar a pitjor es fa de forma immediata i intentar canviar a millor costa una barbaritat, i ens hem de gastar una fortuna per justificar cada pas.

Pensant en el temps de forma sistèmica, cal que gestionem el temps d’una forma diferent de com ho hem fet fins ara, cal pensar de forma integrada tenint en compte aspectes com la salut, la productivitat, el rendiment o la felicitat, en definitiva, cal una nova cultura del temps.
Si les empreses que fan una activitat de matí i tarda compactessin els seus horaris (reduint el temps dedicat a dinar, per exemple), es podria sortir abans de la feina, es podria comprar abans (i, conseqüentment, es podrien tancar les botigues abans) i es podria arribar a casa abans (el prime-time de la televisió podria començar abans), i podrien dormir les hores que necessita el nostre cos, la qual cosa repercutiria en el nostre rendiment al dia següent i les empreses podrien augmentar la seva productivitat.


I què passaria amb oficis com periodistes, cambrers, personal d’hotels, etc. que solen treballar amb uns horaris força diferents?

Hi ha una resposta contundent i immediata i després dues puntualitzacions. El que cal tenir clar és que qui mana sobre l’horari que hem de fer és el nostre client, la dimensió de la nostra capacitat productiva dependrà de les necessitats de personal que es requereixi per a fer cada tipus de feina, per a cada hora de cada dia i de cada setmana. Una altra cosa és fins a quin punt podem actuar sobre l’horari del client i si aquest es pot emmotllar adaptant-se sense problema a les nostres peticions. Els horaris dels partits del nostre equip de futbol canvia cada setmana i no passa res i ens adaptem, com s’adapten també totes les empreses de servei que es veuen influenciades (des de la companyia de l’aigua fins a la restauració, per exemple).

La primera puntualització que vull fer es refereix a reconèixer que l’horari laboral de matí només o matí i tarda només afecta al voltant del 70% de la població, per tant hi ha una gran quantitat de persones que no poden gaudir d’aquest horari ni dels canvis que proposem. Aquest personal treballa especialment als serveis de l’administració, com la sanitat, la seguretat o la neteja, i als serveis en general com la restauració i la hostaleria, per exemple. Però de nou, si canviem els nostres horaris personals i laborals podem incidir sobre una part d’aquests horaris, com per exemple no sortir de sopar de matinada perquè arribaríem abans a sopar.

La segona puntualització es refereix als oficis que tradicionalment estan realitzats per autònoms, que acostumen a tenir una demanda de feina irregular al llarg de l’any, de tal manera que han de treballar en èpoques determinades amb molta pressió a causa dels terminis de lliurament. De nou cal emprar tècniques adequades de gestió del temps per augmentar la productivitat personal i aconseguir que tota la cadena d’operacions (el teu client també) sigui raonable en les peticions i en les condicions de treball per a què totes les parts en surtin beneficiades.

Creus que seria complicat per a la societat catalana adaptar-se a una situació horària?

La nostra societat ja ha donat moltes mostres de capacitat d’adaptació, no només amb els canvis dels horaris dels instituts, de la televisió o dels espectacles sinó també amb el canvi d’hora d’estiu o hivern, per exemple. Vivim en un país on consumim moltes pel·lícules i sèries europees i americanes on els protagonistes dinen a les dotze i sopen a les set i ho acceptem amb normalitat. A més, només cal viatjar una mica fora del país per a veure com de ràpid ens adaptem als horaris de la ciutat que estiguem visitant.


Com es faria la reforma horària i quin són els beneficis immediats que percebrien tots plegats?

La dificultat de fer una reforma horària és justament pel caràcter sistèmic del temps. Per poder portar-la a terme proposem un dia zero de canvi per tal de que es puguin engranar totes les parts del sistema (els horaris personals, els laborals i els de la societat) per anar tots a una. Una bona data podria ser el primer dia acadèmic de setembre, després de les vacances escolars i un cop acabat l’horari d’estiu de moltes empreses i organitzacions. Una gran part de la població està influenciada pel calendari escolar, bé perquè ets estudiant, bé perquè hi treballes o ets proveïdor, o bé perquè algun familiar directe té algun d’aquests perfils.

Per preparar-nos pel canvi cal que estiguem formats i capacitats en aspectes com la gestió racional del temps o el disseny flexible de l’horari i el calendari laboral (pregunteu-vos quants cursos d’aquest tipus s’han fet a on treballeu, i quins cursos han fet els que fans els horaris d’on treballeu, per exemple).

El benefici més personal pot estar relacionat amb la salut i el benestar i implica:
  • Dinar i sopar a hores més raonables, sense estar morts de gana, i no anar a dormir amb la panxa plena.
  • Dormir les hores necessàries per al nostre cos, que dependrà de la nostra edat i de les nostres condicions físiques. Es calcula que els nens i adults dormim entre una hora i una hora i mitja menys que la resta d’europeus, cada dia.
  • Dormir i menjar de forma saludable pot influir sobre el nostre caràcter, el nostre sobrepès o la nostra capacitat d’abstracció, adequada per estudiar o treballar amb el màxim rendiment.
  • Dedicar més temps a la vida personal pot tenir un impacte sobre la nostra felicitat i pot facilitar la conciliació i la coresponsabilitat.
  • Augmentar la productivitat personal i de l’èxit escolar, a més de tenir més temps per a la cultura, l’associacionisme o el voluntariat, per exemple.
El benefici empresarial pot estar relacionat amb la productivitat i el resultat pot ser:
  • Tenir persones més creatives i de més productivitat treballant.
  • Baixar l’absentisme laboral associat a la falta de flexibilitat (miraculosament l’absentisme va baixar a mínims històrics en plena crisi i ara repunta de nou… ara ens posem més malats que abans?). També la somnolència és un factor desencadenat d’una gran part dels accidents laborals, dormir les hores adequades pot afavorir una disminució de la sinistralitat.
  • Tenir un òptim dimensionament de la plantilla i un horari flexible, reduint les hores extres (o eliminant-les) pot afavorir un bon resultat empresarial. El cas francès amb l’entrada de les trenta-cinc hores setmanes és un bon exemple d’això, debat que aquí, dos dècades després, ningú posa a la taula de debat.
  • Una bona gestió de l’horari i el calendari laboral pot ajudar a retenir el talent i ajudar a atraure’l a la nostra organització i pot, també, afavorir el desenvolupament de polítiques d’igualtat, i facilitar la conciliació i la coresponsabilitat.
Les empreses i organitzacions han de tendir cap a una gestió personalitzada de l’horari i el calendari laboral, i escoltar les necessitats del personal (que van canviant al llarg de la vida i les condicions personals) i les demandes dels clients (que poden canviar al llarg dels dies, de les setmanes i dels mesos).

Fins ara hem parlat de molts beneficis, quins serien els inconvenients d’una reforma?

Més que d’inconvenients jo parlaria de barreres, i són moltes. Algunes destacades poden ser:
  • La dificultat de trobar el dia zero i posar a tothom d’acord amb aquell dia, especialment si des d’un punt de vista polític no s’actua amb fermesa.
  • El lideratge de molts directius del país, més preocupats sovint pel presencialisme del personal (passar moltes hores a la feina) que per la seva productivitat (la productivitat és la relació entre el resultat i el seu cost, quants directius hi ha que sàpiguen què vol dir?).
  • La gran quantitat de convenis existents al país, molts dels quals molt rígids, alguns amb condicions perjudicials per a totes les parts, alguns fins i tot d’impossible compliment per tenir condicions contradictòries (he vist molts reglaments interns així d’empreses molt conegudes).
  • Els molts privilegis que tenen alguns a la nostra societat, a vegades en perjudici dels seus propis clients. Jo no he tingut mai a la vida dies d’assumptes propis per agafar-me, per exemple. Molts d’aquests privilegis s’han anat aconseguit a poc a poc al llarg dels anys i l’escletxa que hi ha entre alguns horaris laborals pot ser molt important. No existeix l’esclavitud, però no hi hauria d’haver tantes diferències entre les condicions laborals que afecten a l’horari i el calendari laboral.
En general les persones tenim por al canvi, per desconeixement dels avantatges, per falta de visió dels resultats o per dificultat de mesurar els beneficis (quant costa dormir una hora menys cada dia? Ni idea).


Creus que la gent, coneixent pros i contres, optarien per una reforma horària?

Penso que per una banda hi ha un clam a la societat per canviar els horaris (dels tres nivells de la piràmide del temps, s’entén). Cal aclarir que no tothom podrà gaudir o percebre el canvi, i que no tothom tindrà l’ocasió, la paciència o les ganes de formar-se en aquesta nova cultura del temps que proposem i, per tant, seran reticents.

Penso que ningú voldrà renunciar als seus privilegis actuals, però que al mateix temps crec
que estem vivint moments de canvi en general que pot afavorir canvis en tots els sentits, no sé si se m’entén el que vull dir.

Creus que amb aquest nou model aprendríem a valorar més el temps i conseqüentment a gestionar-lo millor?

La percepció del temps per a totes les persones està en evolució constant al llarg de la nostra vida, no és el mateix als deu anys que als vint, trenta, quaranta o més, ni és el mateix si tens fills o no, o si tens gent de cura al teu càrrec o no, o si estàs bé de salut o no. Crec que els efectes sobre la salut serien immediats (menys gana, menys sobrepès, menys ira, més salut), i que el debat sobre els horaris hagi arribat a tothom és molt positiu… com és possible que els nostres fills entrenin i juguin partits fins tan tard.
No hi ha cap dubte que l’horari actual és un horari antifamília si se’m permet l’expressió, qualsevol petit canvi a millor de ben segur serà molt agraït per a tots. En certa manera hem de passar de ser esclaus del rellotge a ser lliures.

Vols afegir algun comentari final a l’entrevista?

Agrair la possibilitat que em deixeu explicar, a vegades les entrevistes són massa concises i esbiaixades, o poc didàctiques. Per exemple, sovint es posa com exemple que cal potenciar el teletreball per afavorir la conciliació familiar, quan no sempre és la millor solució ni tenim les condicions a la llar per treballar amb comoditat.

M’agradaria que hagueu tingut el temps personal suficient per llegir aquest article fins el final, i que pugueu reflexionar sobre què podeu canviar d’allò que depengui de vosaltres i portar-lo a terme en la mida del possible. I si necessiteu qualsevol cosa ja sabeu on estem.


lunes, 5 de junio de 2017

Versión castellana de la entrevista en @LEscribacat con motivo de la IV #SetmanaHoraris


El lunes 5 de junio se ha publicado la entrevista que me realizó Irene Solanich en la revista online L'Escriba con motivo de la charla que impartiré el sábado 10 de junio de 2017 en Manlleu con el título "Causas y efectos de la Reforma Horaria.

Os dejo el link a la entrevista en catalán aquí:
http://lescriba.cat/creiem-que-horaris-que-vivim-son-normals-no-ho-son-gens-fet-son-forca-irracionals/

Os dejo un link a una recopilación de artículos y entrevistas que he realizado sobre la Reforma Horaria en los últimos años aquí:
http://conocimientocolaboraciontiempo.blogspot.com.es/2016/06/seleccion-de-articulos-y-entrevistas.html

A continuación os dejo la entrevista publicada en L'Escriba traducida al castellano:

“Creemos que los horarios con los que vivimos son normales y no lo son en absoluto, de hecho son bastante irracionales”