El 2013, una dotzena d’experts de diferents àmbits, gairebé tots
provinents del món universitari, vam impulsar la creació d’una
iniciativa des de la societat que ajudés a reflexionar sobre els horaris
del nostre entorn i contribuir en la mida del possible a canviar
aquells que es poguessin millorar. Vam pensar que calia fer alguna cosa
per racionalitzar els horaris amb els quals vivim actualment convençuts
que són normals quan en realitat no ho són gens.
En aquest temps s’han realitzat moltes accions per tal de
sensibilitzar els diferents agents de la societat i preparar un pla
d’accions que ens permeti portar a terme una veritable reforma horària,
amb la complicitat del govern de la Generalitat de Catalunya i el suport
de tots els partits polítics.
Seria viure amb el que es coneix com “horari europeu”?
En realitat nosaltres no parlem d’horaris europeus, sinó d’horaris
globals. Som l’únic país del món que té aquests horaris irracionals i
per tant no hi ha cap justificació que ens puguem imaginar, com la calor
o la posició del sol perquè d’altres països també ho tenen, ni tan sols
el costum o la tradició, perquè hem pogut demostrar que aquests horaris
s’han assolit a les darreres dècades. Per exemple, des de la irrupció
de les televisions privades el
prime-time de la nit s’ha
enderrerit noranta minuts. És a dir, si quan jo era petit veia començar
el programa “Un, dos, tres…” els divendres a les nou de la nit, avui en
dia aquest programa segurament començaria passat dos quarts d’onze.
Entenem que un dels principals objectius és millorar la
conciliació familiar, però les empreses, comerços i serveis se’n podrien
beneficiar també o com els afectaria?
Per una simplificació del discurs per part dels mitjans de
comunicació i, sobretot, dels polítics, es parla sempre de millorar la
conciliació familiar com a objectiu. Conciliar vol dir literalment posar
d’acord dues coses enfrontades que, en aquest context, fa referència a
la vida personal i a la vida professional. La vida personal és molt més
que portar o recollir els nens a l’escola, a més de passar temps amb la
família és també temps per l’oci, el descans, la formació, la salut,
l’esport, el voluntarisme, l’associacionisme, la llar o la cura d’altres
persones (tasca que cada cop serà més important a la nostra societat en
el futur).
El temps és sistèmic, això vol dir què el que fem en un moment
determinat pot afectar-nos en el futur. Una forma senzilla que utilitzo
per explicar-ho és amb la imatge d’una piràmide dividida en tres
nivells:
- En el nivell més baix i més ample hi estaríem tots nosaltres. Des
que ens llevem fins que anem a dormir prenem decisions contínuament on
el temps és important (l’ordre de fer les coses, les prioritats que
assignem, la gestió de l’agenda, la decisió sobre la mobilitat, etc). A
aquest nivell li diem l’horari de les persones.
- En el nivell intermedi hi hauria els horaris laborals,
uns horaris cabdals sobre la vida de les persones perquè una gran part
de la nostra vida la desenvolupem treballant. La forma en què es
gestionen aquests horaris poden afavorir la flexibilitat de la jornada,
el compliment de la producció o l’atenció als clients.
- I a l’extrem superior, més estret, hi hauria els horaris de la societat,
són tots aquells que tenen un impacte directe sobre nosaltres i que
molts cops no els podem alterar. Són el calendari laboral, el calendari
escolar, l’horari del transport públic o del sanitari, l’horari dels
espectacles o l’horari de la televisió.
Un exemple molt fàcil d’explicar el factor sistèmic del temps seguint
la piràmide és amb el cas quan es va canviar a intensius els horaris de
la gran majoria dels instituts. Els professors demanaven l’horari
intensiu (que en realitat és una reivindicació de l’horari laboral),
al·legant que els nens s’adormien a la tarda a classe (que en realitat
és un tema d’horari personal, després en parlarem de les hores de son
que fem), però la veritat és que la decisió precipitada del canvi va
provocar un gran impacte en les famílies i va crear una gran pertorbació
social (amb un impacte sobre l’horari de la societat en general). Saber
anys després que la mateixa consellera reconeixia que es va aprovar el
canvi a horari intensiu per reduir les mobilitzacions dels professors en
contra de les retallades aporta una idea de com es prenen les decisions
al país, i explica perquè canviar a pitjor es fa de forma immediata i
intentar canviar a millor costa una barbaritat, i ens hem de gastar una
fortuna per justificar cada pas.
Pensant en el temps de forma sistèmica, cal que gestionem el temps
d’una forma diferent de com ho hem fet fins ara, cal pensar de forma
integrada tenint en compte aspectes com la salut, la productivitat, el
rendiment o la felicitat, en definitiva, cal una nova cultura del temps.
Si les empreses que fan una activitat de matí i tarda compactessin
els seus horaris (reduint el temps dedicat a dinar, per exemple), es
podria sortir abans de la feina, es podria comprar abans (i,
conseqüentment, es podrien tancar les botigues abans) i es podria
arribar a casa abans (el
prime-time de la televisió podria
començar abans), i podrien dormir les hores que necessita el nostre cos,
la qual cosa repercutiria en el nostre rendiment al dia següent i les
empreses podrien augmentar la seva productivitat.
I què passaria amb oficis com periodistes, cambrers, personal
d’hotels, etc. que solen treballar amb uns horaris força diferents?
Hi ha una resposta contundent i immediata i després dues
puntualitzacions. El que cal tenir clar és que qui mana sobre l’horari
que hem de fer és el nostre client, la dimensió de la nostra capacitat
productiva dependrà de les necessitats de personal que es requereixi per
a fer cada tipus de feina, per a cada hora de cada dia i de cada
setmana. Una altra cosa és fins a quin punt podem actuar sobre l’horari
del client i si aquest es pot emmotllar adaptant-se sense problema a les
nostres peticions. Els horaris dels partits del nostre equip de futbol
canvia cada setmana i no passa res i ens adaptem, com s’adapten també
totes les empreses de servei que es veuen influenciades (des de la
companyia de l’aigua fins a la restauració, per exemple).
La primera puntualització que vull fer es refereix a reconèixer que
l’horari laboral de matí només o matí i tarda només afecta al voltant
del 70% de la població, per tant hi ha una gran quantitat de persones
que no poden gaudir d’aquest horari ni dels canvis que proposem. Aquest
personal treballa especialment als serveis de l’administració, com la
sanitat, la seguretat o la neteja, i als serveis en general com la
restauració i la hostaleria, per exemple. Però de nou, si canviem els
nostres horaris personals i laborals podem incidir sobre una part
d’aquests horaris, com per exemple no sortir de sopar de matinada perquè
arribaríem abans a sopar.
La segona puntualització es refereix als oficis que tradicionalment
estan realitzats per autònoms, que acostumen a tenir una demanda de
feina irregular al llarg de l’any, de tal manera que han de treballar en
èpoques determinades amb molta pressió a causa dels terminis de
lliurament. De nou cal emprar tècniques adequades de gestió del temps
per augmentar la productivitat personal i aconseguir que tota la cadena
d’operacions (el teu client també) sigui raonable en les peticions i en
les condicions de treball per a què totes les parts en surtin
beneficiades.
Creus que seria complicat per a la societat catalana adaptar-se a una situació horària?
La nostra societat ja ha donat moltes mostres de capacitat
d’adaptació, no només amb els canvis dels horaris dels instituts, de la
televisió o dels espectacles sinó també amb el canvi d’hora d’estiu o
hivern, per exemple. Vivim en un país on consumim moltes pel·lícules i
sèries europees i americanes on els protagonistes dinen a les dotze i
sopen a les set i ho acceptem amb normalitat. A més, només cal viatjar
una mica fora del país per a veure com de ràpid ens adaptem als horaris
de la ciutat que estiguem visitant.
Com es faria la reforma horària i quin són els beneficis immediats que percebrien tots plegats?
La dificultat de fer una reforma horària és justament pel caràcter
sistèmic del temps. Per poder portar-la a terme proposem un dia zero de
canvi per tal de que es puguin engranar totes les parts del sistema (els
horaris personals, els laborals i els de la societat) per anar tots a
una. Una bona data podria ser el primer dia acadèmic de setembre,
després de les vacances escolars i un cop acabat l’horari d’estiu de
moltes empreses i organitzacions. Una gran part de la població està
influenciada pel calendari escolar, bé perquè ets estudiant, bé perquè
hi treballes o ets proveïdor, o bé perquè algun familiar directe té
algun d’aquests perfils.
Per preparar-nos pel canvi cal que estiguem formats i capacitats en
aspectes com la gestió racional del temps o el disseny flexible de
l’horari i el calendari laboral (pregunteu-vos quants cursos d’aquest
tipus s’han fet a on treballeu, i quins cursos han fet els que fans els
horaris d’on treballeu, per exemple).
El benefici més personal pot estar relacionat amb la salut i el benestar i implica:
- Dinar i sopar a hores més raonables, sense estar morts de gana, i no anar a dormir amb la panxa plena.
- Dormir les hores necessàries per al nostre cos, que dependrà de la
nostra edat i de les nostres condicions físiques. Es calcula que els
nens i adults dormim entre una hora i una hora i mitja menys que la
resta d’europeus, cada dia.
- Dormir i menjar de forma saludable pot influir sobre el nostre
caràcter, el nostre sobrepès o la nostra capacitat d’abstracció,
adequada per estudiar o treballar amb el màxim rendiment.
- Dedicar més temps a la vida personal pot tenir un impacte sobre la
nostra felicitat i pot facilitar la conciliació i la coresponsabilitat.
- Augmentar la productivitat personal i de l’èxit escolar, a més de
tenir més temps per a la cultura, l’associacionisme o el voluntariat,
per exemple.
El benefici empresarial pot estar relacionat amb la productivitat i el resultat pot ser:
- Tenir persones més creatives i de més productivitat treballant.
- Baixar l’absentisme laboral associat a la falta de flexibilitat
(miraculosament l’absentisme va baixar a mínims històrics en plena crisi
i ara repunta de nou… ara ens posem més malats que abans?). També la
somnolència és un factor desencadenat d’una gran part dels accidents
laborals, dormir les hores adequades pot afavorir una disminució de la
sinistralitat.
- Tenir un òptim dimensionament de la plantilla i un horari flexible,
reduint les hores extres (o eliminant-les) pot afavorir un bon resultat
empresarial. El cas francès amb l’entrada de les trenta-cinc hores
setmanes és un bon exemple d’això, debat que aquí, dos dècades després,
ningú posa a la taula de debat.
- Una bona gestió de l’horari i el calendari laboral pot ajudar a
retenir el talent i ajudar a atraure’l a la nostra organització i pot,
també, afavorir el desenvolupament de polítiques d’igualtat, i facilitar
la conciliació i la coresponsabilitat.
Les empreses i organitzacions han de tendir cap a una gestió
personalitzada de l’horari i el calendari laboral, i escoltar les
necessitats del personal (que van canviant al llarg de la vida i les
condicions personals) i les demandes dels clients (que poden canviar al
llarg dels dies, de les setmanes i dels mesos).
Fins ara hem parlat de molts beneficis, quins serien els inconvenients d’una reforma?
Més que d’inconvenients jo parlaria de barreres, i són moltes. Algunes destacades poden ser:
- La dificultat de trobar el dia zero i posar a tothom d’acord amb
aquell dia, especialment si des d’un punt de vista polític no s’actua
amb fermesa.
- El lideratge de molts directius del país, més preocupats sovint pel
presencialisme del personal (passar moltes hores a la feina) que per la
seva productivitat (la productivitat és la relació entre el resultat i
el seu cost, quants directius hi ha que sàpiguen què vol dir?).
- La gran quantitat de convenis existents al país, molts dels quals
molt rígids, alguns amb condicions perjudicials per a totes les parts,
alguns fins i tot d’impossible compliment per tenir condicions
contradictòries (he vist molts reglaments interns així d’empreses molt
conegudes).
- Els molts privilegis que tenen alguns a la nostra societat, a
vegades en perjudici dels seus propis clients. Jo no he tingut mai a la
vida dies d’assumptes propis per agafar-me, per exemple. Molts d’aquests
privilegis s’han anat aconseguit a poc a poc al llarg dels anys i
l’escletxa que hi ha entre alguns horaris laborals pot ser molt
important. No existeix l’esclavitud, però no hi hauria d’haver tantes
diferències entre les condicions laborals que afecten a l’horari i el
calendari laboral.
En general les persones tenim por al canvi, per desconeixement dels
avantatges, per falta de visió dels resultats o per dificultat de
mesurar els beneficis (quant costa dormir una hora menys cada dia? Ni
idea).
Creus que la gent, coneixent pros i contres, optarien per una reforma horària?
Penso que per una banda hi ha un clam a la societat per canviar els
horaris (dels tres nivells de la piràmide del temps, s’entén). Cal
aclarir que no tothom podrà gaudir o percebre el canvi, i que no tothom
tindrà l’ocasió, la paciència o les ganes de formar-se en aquesta nova
cultura del temps que proposem i, per tant, seran reticents.
Penso que ningú voldrà renunciar als seus privilegis actuals, però
que al mateix temps crec
que estem vivint moments de canvi en general
que pot afavorir canvis en tots els sentits, no sé si se m’entén el que
vull dir.
Creus que amb aquest nou model aprendríem a valorar més el temps i conseqüentment a gestionar-lo millor?
La percepció del temps per a totes les persones està en evolució
constant al llarg de la nostra vida, no és el mateix als deu anys que
als vint, trenta, quaranta o més, ni és el mateix si tens fills o no, o
si tens gent de cura al teu càrrec o no, o si estàs bé de salut o no.
Crec que els efectes sobre la salut serien immediats (menys gana, menys
sobrepès, menys ira, més salut), i que el debat sobre els horaris hagi
arribat a tothom és molt positiu… com és possible que els nostres fills
entrenin i juguin partits fins tan tard.
No hi ha cap dubte que l’horari actual és un horari antifamília si
se’m permet l’expressió, qualsevol petit canvi a millor de ben segur
serà molt agraït per a tots. En certa manera hem de passar de ser
esclaus del rellotge a ser lliures.
Vols afegir algun comentari final a l’entrevista?
Agrair la possibilitat que em deixeu explicar, a vegades les
entrevistes són massa concises i esbiaixades, o poc didàctiques. Per
exemple, sovint es posa com exemple que cal potenciar el teletreball per
afavorir la conciliació familiar, quan no sempre és la millor solució
ni tenim les condicions a la llar per treballar amb comoditat.
M’agradaria que hagueu tingut el temps personal suficient per llegir
aquest article fins el final, i que pugueu reflexionar sobre què podeu
canviar d’allò que depengui de vosaltres i portar-lo a terme en la mida
del possible. I si necessiteu qualsevol cosa ja sabeu on estem.
